Sant Jordi contra els dracs

Sant Jordi cavalca amb la seva llança. Arriscant la seva vida, s’ha d’enfrontar als dracs. Una imatge bèl·lica que sembla que desentona en un dia tan especial a Catalunya, on els llibres i les roses adquireixen el protagonisme màxim. Cultura i sensibilitat enfront de violència i atacs. No hi ha contraposició, com podria semblar a primera vista. La revolució dels somriures, dels lliris a la mà, dels colors a les samarretes no ha estat interpretat com una invitació a la llibertat i a la negociació, a compartir un projecte col·lectiu amb garanties d’inclusió. La resposta brutal convida a la violència. La llança de Sant Jordi no apunta en aquesta direcció. En un combat d’aquestes característiques, fins i tot els vencedors perden. L’odi no es venç amb l’odi, ni la violència amb la violència. La pregària de Francesc d’Assís presenta una altra alternativa. Que on hi hagi odi, hi posi amor. Aquí és on rau el nucli del combat. Com diu la mare del protagonista de la pel·lícula Mi pie izquierdo: «És al cor on es guanyen les batalles.» La lluita és contra els dracs interns. Aquells que es volen apropiar del cor i instal·lar-hi l’odi i la venjança. La derrota seria segura. Ressonen les paraules de Sòcrates: «Prefereixo patir una injustícia que cometre-la.» Aquest és el gran desafiament de la situació actual, on impera la mentida, la falsedat i la injustícia en proporcions altament preocupants. Sense deixar-se arrossegar per la por. Necessitem el coratge de sant Jordi. Els dracs amenacen per tot arreu. Cada moment requereix la seva resposta. En la vida de Jesús ho veiem. Camí de l’exili a Egipte en la infància i coratge al Gòlgota. Cal recordar que el nou pacte no rau en la lletra sinó en l’Esperit: «La lletra mata, però l’Esperit dona vida» (2Co 3,6). La temptació assetja: treure l'espasa, com Pere, i atacar l’agressor. El criteri de Jesús no admet rèplica: «Els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran» (Mt 26,52). Fa uns dies que s’ha començat a veure, novament, la veritat d’aquesta afirmació.