Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa

Per què la festa de Nadal se celebra sempre el 25 de desembre i, per contra, la festa de Pasqua té lloc cada any en un dia diferent? A què es deu? En el calendari anual es reflecteixen dos ritmes diferents: el ritme solar, que es regula per la permanència, i el ritme lunar, que obeeix al canvi. La data de Pasqua s'ajusta a la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera. El ritme de sol i de la lluna s'entrecreuen en el calendari, de la mateixa manera que juguen la seva partida en la biografia de cada persona. El desafiament és harmonitzar-lo. La temptació, suprimir un dels dos astres, que conduiria a la pèrdua de ritme vital. No és estrany que les civilitzacions mesoamericanes construïssin a Teotihuacán les Piràmides del Sol i de la Lluna o que els inques consideressin el bressol dels déus a dues illes del Llac Titicaca que van denominar del Sol i de la Lluna. En el relat de la creació, pertanyent a la font P i recollit al Gènesi (1,14-18), Déu crea en el quart dia dos llumeners per separar el dia de la nit, per assenyalar les festivitats, els dies i els anys, perquè donar llum a la terra. El sol il·lumina el dia i la lluna, la nit. D'aquesta manera separen la llum de les tenebres. Els dos astres junts generen un ritme de màgia i inspiració. Separats, s'aboquen a un monocolor insuportable.

La filosofia grega presocràtica té, entre d' altres, dos autors rellevants: Parmènides i Heràclit. El primer defensa la unitat i la permanència. El segon, el fluir i el canvi. En la vida de cada persona, així com passa a la natura, aquestes dues aportacions tenen el seu paper insubstituïble. Si el permanent es torna fugaç i transitori, es perd consistència. Sense solidesa, tot es redueix a líquid i gasós. D' altra banda, sense canvi s'aboca a la rigidesa, a la inflexibilitat i a la manca d'innovació. Sol i lluna, cada astre amb la seva funció, construeixen un diàleg fecund de llums i ombres, d'or i de plata, d'esquelet i de musculatura. En la vida de fe, en la vida espiritual, el ritme dels dos astres té vigència. N'hi ha prou de recordar les paraules de Jesús: «Jo soc la llum del món». No obstant, els místics saben que, per obrir-se a la seva resplendor, sovint, sempre, cal passar per la Nit fosca de l'ànima, com escriu sant Joan de la Creu.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.