Resar en temps de sequera

No té bona premsa resar en temps de sequera. La nostra cultura actual, estimulada pels fabulosos avenços tecnològics, s'identifica amb el personatge mític de Prometeu, que va ser capaç d'arrabassar el foc als déus en benefici de la humanitat. En la mentalitat predominant, avui ja no existeix el do, tot és conquesta. L'home ha progressat tant que la divinitat ha arribat a ser prescindible. Aquesta equació es basa en la utilitat i no en l'essència religiosa que és el sentit. Un fill, una filla, quan van creixent, necessiten menys dels seus pares i es tornen més autònoms. Aquesta evolució no deteriora l'amor, sinó replanteja la utilitat. Una vivència madura de la dimensió transcendent segueix aquesta pauta, tot i que aquest plantejament no sol tenir bona premsa. En cas contrari, Déu passa a l'oblit.

Soc partidari de resar en temps de sequera sense complexos, però amb indefugible coherència i compromís, sempre que es tinguin en compte determinats requisits. Una pregària amb aquest objectiu entra de ple en la visió evangèlica de Jesús. Quan va donar als seus deixebles un model de pregària, a petició seva, els va ensenyar el parenostre, que inclou aquesta formulació: «Dona'ns avui el nostre pa de cada dia». Es tracta d’una espiritualitat encarnada, que abasta totes les dimensions de la persona. L'essència de la vida és do i assoleix ple sentit quan esdevé un do per als altres. El res implica dotar la persona de la consciència d'aquest fet. No obstant això, Déu no supleix la nostra responsabilitat, sinó que l’esperona i la motiva. El salm 115,16 diu: «El Senyor s'ha reservat el cel i ha donat als homes la terra.» La terra ens correspon a nosaltres. El pa s'ha de guanyar i la terra cal cuidar-la. La pregària no ens dispensa d'aquesta tasca ni supleix la nostra dedicació. No només a títol individual, sinó també col·lectiu. El pa es comparteix. La fam existent al món evidencia que la nostra oració pot millorar molt, perquè el nostre compromís encara és massa feble. Si la sequera és conseqüència d'una conducta irresponsable per la nostra part, l'oració ha d'anar acompanyada amb un altre estil de vida compatible amb el respecte ecològic i solidari. El criteri de Jesús és clar: «No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel» (Mt 7,21). Una expressió popular ho indica amb claredat: «A més de pregar, cal treballar».