No tot allò que circula per internet busca informar: cada vegada més continguts estan dissenyats per provocar ira, polaritzar i manipular. Sortir al carrer és trobar-se amb els veïns o amb algun turista ocasional; entrar en l’àmbit digital és sentir-se ciutadà del món, on són possibles les relacions més impensables, encara que provinguin de racons geogràfics desconeguts. El Diccionari d’Oxford ha extret d’aquest entorn la paraula seleccionada els tres darrers anys: rizz (2023), entesa com a estil, carisma i popularitat a les xarxes i en la cultura juvenil; brain rot (2024), que es tradueix com a “podridura cerebral”, descriptor de l’esgotament mental provocat pel consum excessiu de continguts irrellevants; i rage bait (2025), esquer o ham d’ira, orientat a provocar reaccions viscerals, fúria i desqualificació. La seva estratègia consisteix a explotar l’enuig com a motor de visibilitat a internet.
L’Oxford Corpus recopila cada mes al voltant de 150 milions de paraules de l’anglès actual, procedents de publicacions web. La sistematització d’aquestes dades permet detectar tendències lèxiques i neologismes emergents, analitzar l’augment de l’ús de determinades paraules al llarg del temps i construir el suport tècnic necessari per fonamentar l’elecció de la Paraula de l’Any. Els lexicògrafs proposen una llista d’unes trenta o quaranta paraules que reflecteixen l’estat d’ànim cultural de l’any i que tenen potencial per garantir un significat durador. En els darrers temps, a més, s’hi ha incorporat una votació pública.
La paraula escollida pel Diccionari d’Oxford l’any 2018 va ser toxic, aplicada a les relacions i al medi ambient. Més enllà de l’àmbit químic, el terme tòxic designava ambients nocius i vincles perjudicials. Aquesta toxicitat es manifesta avui de manera clara tant en brain rot (podridura cerebral) com en rage bait (esquer d’ira), dues modalitats subtils de manipulació. La primera consisteix a malbaratar les energies del cervell dedicant temps a consumir materials sense criteri ni jerarquia, cosa que condueix a l’esgotament i a la saturació. La segona apel·la directament a la fibra emocional del lector perquè “piqui”, mogut per l’ira i la indignació, i es desencadeni així un estat emocional que s’amplifica amb la interacció col·lectiva. Una petita pedra inicial acaba convertint-se en una bola de neu que arrasa tot al seu pas.
Oxford pretén desemmascarar aquestes dinàmiques perquè els usuaris puguin reconèixer-les, actuar en conseqüència, reduir-ne l’impacte i esquivar els riscos de la navegació digital. Ve a la memòria la figura d’Ulisses a l’Odissea, que s’ha de lligar al pal major de la seva nau per no sucumbir al cant de les sirenes i desviar-se del seu rumb. L’atractiu irresistible de molts continguts digitals provoca avui el naufragi de no poques embarcacions, i la ingenuïtat de nombrosos navegants desemboca en addicció i dependència. No n’hi ha prou de saber-se moure tècnicament pels verals d’internet: és imprescindible un sòlid autoconeixement personal i una ètica de l’ús de la paraula que ens protegeixi de la manipulació emocional.
