Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Hi ha diferents dissenys sobre el Nadal, que commemora el naixement de Jesús de Natzaret. Ajuntaments, comerços, associacions... el celebren a la seva manera. En dissenyen la il·luminació dels carrers, les estratègies comercials, la simbologia nadalenca, l’art dels pessebres, les felicitacions, la gastronomia de les festes... Aquest període no està exempt de crítiques. Unes, perquè un tema de fons religiós doni color a la societat. Altres, perquè el sentit religiós queda segrestat per l’afany comercial i consumista. Més enllà d’aquestes polèmiques habituals, m’agradaria reflexionar sobre el disseny diví del primer Nadal.

Es pot reduir l’encarnació de Jesús a la seva funció redemptora? Si l’home i la dona no haguessin pecat, hauria vingut igualment per completar el pla diví de convertir-nos en fills de Déu i en germans uns dels altres? Un filó per al diàleg i les disquisicions teològiques.

Sigui com sigui, quan Déu va dissenyar el primer Nadal va haver de prendre una sèrie de decisions que no van quedar a l’atzar. Estem tan acostumats als relats que ens costa veure’ls a distància. Uns quants temes per resoldre: el lloc de naixement, l’època de la història, el sexe, la família, la llengua, la classe social, el nivell econòmic i cultural, la religió, el contingut del missatge... Si  arribéssim a entendre les claus divines, podríem viure el Nadal d’una manera més autèntica i profunda. No va triar un imperi poderós, sinó un país sotmès. Els antics es preguntaven: si la redempció és necessària, per què va arribar tan tard? Va ser en la plenitud dels temps, però en el fons un temps com qualsevol altre. Es va encarnar com a home. Podria haver estat dona. El seu idioma, l’arameu, una llengua minoritària i minoritzada. Una classe social humil, radicada en una zona més aviat marginada. Un nivell econòmic baix, fora de les esferes acabalades. Un nivell cultural difícil d’establir. Si s’afirmés que la seva mare era analfabeta, molts es molestarien, però les dades no són precises i cabria en el context de l’època. La religió jueva, complint les seves prescripcions. La seva biografia conté capítols inimaginables per a nosaltres. El naixement en un lloc petit, insignificant, fora de la zona habitada, perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal. La fugida a un país estranger, Egipte, per problemes amb les autoritats locals que l’amenaçaven de mort. Una encarnació humil, pobra, lluny dels circuits del poder i dels diners. Gairebé trenta anys fent créixer el Regne de Déu en l’anonimat de la seva vida sense predicacions ni esdeveniments dignes de retenir. Tres anys d’una activitat trepidant, sense menyscabament d’una vida interior, teixida d’espiritualitat i pregària, guarint malalts i anunciant la Bona Nova a tothom.

El pla de Déu sobre Jesús resulta desconcertant i misteriós, potser una mica com el seu pla sobre cadascun de nosaltres. Intuïm que els plans de Déu sempre són plens a vessar d’amor, de compromís i de misericòrdia. Per Nadal, celebrem amb alegria la proposta de Déu sobre la humanitat. Jesús ens n’esbrossa el camí.