Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Si l’orgull és el desencadenant de l’expulsió del paradís i l’inici de totes les desgràcies, la humilitat, en contrapartida, és l’antídot per neutralitzar-lo. Les passions capitals, com la ira, la vanitat, l’enveja, l’avarícia, la gola, la luxúria i la peresa, són a la vegada alimentades pel nutrient de l’orgull, cap i origen de totes aquestes passions. Sant Gregori el Gran, en la seva obra Moralia, així ho reconeix: «L’arrel de tots els mals és la supèrbia.»

Com més destructiva és una malaltia, més necessari és estudiar-la per trobar una vacuna i un antídot que la pugui controlar. Tenim l’experiència del Covid. Tot i així, la lluita és feroç perquè, com el coronavirus, l’orgull és una passió que muta, que presenta múltiples variants. Es tracta d’una passió espiritual. Per tant, subtil, esmunyedissa, inesgotable com un monstre de set caps. Aconseguir notables avenços en el coneixement propi, dedicar-se al creixement personal, participar en grups selectes de treball personal…, sense humilitat, condueix a un sentiment de superioritat moral i de sentir-se millor que la resta. El fariseisme retrata bé aquesta actitud, que menysprea el sentiment del publicà.

La humilitat obté el seu nom del llatí humus, que significa terra. L’orgull se situa sobre una peanya, dalt d’una estrada. La humilitat, en canvi, posa els peus a terra i es nodreix de la veritat. Hi ha falsificacions i succedanis d’aquesta virtut: humilitat aparent, autoestima nul·la, persones acomplexades, esperits apocats i submisos.

El papa Francesc, fidel a l’espiritualitat ignasiana, repeteix sovint que «no hi ha humilitat sense humiliació». Entendre aquesta frase no és fàcil. Per desentranyar-ne el sentit profund jo diria que «no hi ha humilitat del jo sense la humiliació de l’ego». Qui no sigui capaç d’acceptar, més encara de buscar, la humiliació del seu ego no podrà ser mai humil. Entendre’l costa. Practicar-lo, molt més. La resistència de l’ego és incommensurable. En el proper article, posaré un exemple d’humilitat del jo a través de la humiliació de l’ego que em va impactar i que em continua impactant molt.

Lluís Serra i Llansana – CC – 23 de gener de 2022 – núm. 2209 – pàg. 23.