El Palau de Congressos de Catalunya, el 4 d’octubre proper, dijous, a partir de les 20.30 hores, serà l’escenari de la Nit de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana. La presentació, a càrrec dels periodistes Òscar Dalmau i Marta Cailà, promet ser animada i divertida. L’actuació musical de Marina Rossell representa un plus i una garantia d’espectacle. Molts altres al·licients es donaran cita al sopar, al qual assistiran nombrosos comensals, entre els quals Xavier Trias, alcalde de Barcelona, i altres personalitats de l’àmbit polític, social, cultural i religiós català. Presidirà l’acte el cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona.
La convocatòria d’aquesta nit especial, a primera vista, desperta un interrogant. Vivim moments tan difícils que no estem per a celebracions i, encara menys, per a despeses prescindibles. Aleshores, com pot ser possible que persones i entitats de sensibilitat social reconeguda impulsin un acte d’aquestes característiques? Quines són les raons de fons que justifiquen una decisió en aquesta línia?
El preu del sopar, senzill i auster, ascendeix a 45 euros, la major part dels quals aniran destinats a facilitar la continuïtat i la viabilitat econòmica d’aquests dos mitjans de comunicació: l’emissora Ràdio Estel i el setmanari Catalunya Cristiana. També existeix la fila 0. Amb aquesta aportació i amb la col·laboració desinteressada d’institucions i persones voluntàries, el sopar vol ser una festa, on la dimensió humana adquireixi el protagonisme màxim. L’excel·lència no estarà tant en el pla com en l’ambient, en el diàleg i en la convicció d’estar impulsant un projecte vàlid, nascut de les directrius del Concili Vaticà II. Un sopar benèfic, que és molt més que un sopar. Aquests dos mitjans de comunicació, segons Jaume Aymar, el director, «són una plataforma per ajudar a difondre les necessitats i les entitats que els donen resposta. Per això, ajudar Ràdio Estel i Catalunya Cristiana és també una aposta per trobar junts sortides a la situació actual».
Aquest sopar representa una oportunitat perquè lectors i autors es trobin i se saludin, per conèixer l’equip humà magnífic que respon professionalment d’aquests mitjans, per prendre consciència que els projectes que prevalen s’arrelen en grups compromesos, per afirmar que l’esperança és més forta que la crisi i per complir el mandat de Jesús: «Sereu testimonis meus fins a l’extrem de la terra» (Ac 1,8). M’encantarà saludar, en especial, els que segueixen aquesta columna. No hi falteu.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.