Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Veure l’Església més enllà dels seus períodes obscurs és una de les propostes contingudes en el document Indiferència religiosa, visibilitat de l’Església i evangelització, elaborat pel Comitè études et projets de la Conferència Episcopal Francesa i presentat al final del 2009. El text es defineix així: «És tradicional, des de fa temps, comprendre, jutjar i veure l’Església, a partir dels episodis més obscurs de la seva història: des de les Croades i de la Inquisició a les guerres de religió, sense oblidar les pràctiques d’exclusió i d’intolerància cap a un cert nombre de persones (els jueus, els artistes...).» Algunes consideracions.
 
Primera, no hem d’impugnar la realitat històrica. Els fets són els fets. S’han comès errors i no podem amagar-los. El seu reconeixement ha anat, sovint, acompanyat de signes visibles de penediment i de petició de perdó. L’Església és la institució mundial que més passos ha donat en aquest sentit. Tancada en ella mateixa, cauria en el narcisisme i l’engany, però pel fet de tenir com a referent l’evangeli de Jesús la reconciliació amb Déu i amb els homes és el seu camí més adient.
 
Segona, comprendre com la memòria obscura afecta la percepció que els nostres contemporanis tenen de l’Església i fins i tot de l’evangeli. Per afrontar aquesta tasca, cal una cultura històrica més sòlida. Es repeteixen vaguetats que no s’han confrontat, es projecten visions fantasmagòriques sense cap consistència, es treballa l’inconscient col·lectiu amb reduccions distorsionades, es criminalitza amb total impunitat... Cal viure el present, amb un compromís històric consolidat, sense paralitzar la vitalitat de les comunitats cristianes ni deixar-se envair per l’obscuritat d’altres èpoques passades.
 
Tercera, el treball de la memòria històrica ha d’impulsar la responsabilitat però no enfonsar en la culpabilitat col·lectiva sense possibilitats de construir un nou horitzó. Instal·lar-se de manera permanent en l’obscuritat no condueix enlloc. Cal posar en joc totes les energies per construir un futur d’esperança, amb lucidesa per no repetir errors del passat. Urgeix no caure en el parany de reduir-se a les ombres, malgrat els qui insisteixen en desertitzar la història de l’Església.
 
Quarta, contemplar la realitat de manera íntegra. Aquesta tasca implica veure l’Església amb les seves llums i les seves ombres, així com situar-la en el conjunt d’institucions. Si els seus períodes obscurs ens impulsen al penediment, els seus períodes lluminosos, les seves propostes magnífiques d’espiritualitat, les seves aportacions a la humanitat resulten tan esplèndides que reforcen una ben fonamentada autoestima eclesial. Tant en el passat, com en els temps actuals. La humilitat és la veritat.
 
Cinquena, les joves generacions cristianes no es troben condicionades per aquestes visions negatives de la història. Passa a tots els nivells. En el nostre país, la majoria dels joves no són antifranquistes perquè no van ser mai franquistes. La història, des de la novetat dels temps actuals, té unes altres connotacions. Per això, cal evitar influir-hi artificialment per imposar-los un discurs sesgat, com pretenen fer-ho alguns poders ideològics o mediàtics.
 
Sisena, promoure la passió per la veritat històrica sense entrebancs ni condicionaments, sense deixar-se influir pels discursos políticament correctes, que tenen l’Església en el seu punt de mira, que dificulten un raonament matisat dels fets i que fan impossible el diàleg.