Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana . dv. 13/12/2013
A Gerasa
Un objectiu primordial de l’educació consisteix a afavorir que les persones assumeixin la seva llibertat, perquè la llibertat es troba en el seu nucli essencial. No obstant això, els sistemes prefereixen tenir persones manejables, que es puguin manipular d’acord amb els seus interessos. Una persona lliure és imprevisible, reclama respecte, es mou per criteris procedents del seu interior i és conseqüent amb les seves decisions. Per a això, cal ser conscient d’un mateix, de les motivacions que entren en joc a l’hora de prendre decisions, de la constel·lació de valors que resplendeixen en el firmament de cadascú, de les pressions socials per optar en una direcció determinada. Hi ha tan poques persones lliures!
 
Gurdjieff distingia amb claredat entre l’home conscient i l’home mecànic. Només el primer és lliure. El segon viu submergit en la il·lusió de ser-ne, però els seus pensaments, sentiments i accions són automàtics. Un exemple: per què existeix el racisme? Perquè imperen en mi pensaments automàtics que les persones diferents, procedents d’altres països, integrants d’altres races, són éssers amenaçants per a la meva seguretat. Si fos conscient del valor i de la dignitat de cada persona... què pensaria? Em deixaria endur pels meus sentiments automàtics? N’hi ha que no poden sofrir un immigrant al metro, però aplaudeixen amb entusiasme un ídol esportiu, encara que també sigui immigrant. Incongruències.
 
No hi ha educació possible de la llibertat sense despertar la connexió amb el món interior propi. Conèixer els propis impulsos permet adonar-te de les veritables motivacions en el moment de triar. Sense vida interior, els automatismes es multipliquen per tot arreu. Els emporis de l’economia treballen per crear un miratge de la llibertat. Ofereixen desenes de canals de televisió, i redueixen la llibertat de triar entre uns i altres. Pero no plantegen mai el dilema de fons: vull connectar o no el televisor. Es dóna per fet que sí. Només faltaria! Es parla dels avantatges de comprar productes de qualitat amb grans descomptes, en èpoques de rebaixes. I si no es vol comprar res? No pot ser. Qui desaprofitarà avantatges tan substanciosos? A partir d’aquí, fem servir la visa o el moneder. Participem del festival de les aglomeracions. La llibertat, amb tot, també ha de contemplar la possibilitat de no comprar res.

Una persona que no sigui lliure queda mutilada en el seu ésser més profund. Sense llibertat no hi ha moral ni responsabilitat. Decidir implica assumir les conseqüències dels mateixos actes. Per això hi ha por de la llibertat. Quanta gent prefereix convertir-se en marioneta, moguda des de fora per fils invisibles! La llibertat té els seus límits. No és omnipotent. Brolla del cor de cada home i de cada dona, però sovint pateix interferències profundes. Pau va definir amb claredat la seva grandesa: «Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures» (Ga 5,1). Hem de lluitar contra tota esclavitud personal o social. 

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.