Una de les informacions que apareix periòdicament a la pantalla del mòbil es refereix a la mitjana d'hores per dia que l'utilitza el seu usuari. La primera reacció en llegir el resultat és la sorpresa. En molts casos, més de dues hores. En aquest temps, s'alternen consultes a internet, lectura de correus, participació en xarxes com whatsapp i twitter, visió de televisió, vídeos i fotografies, dedicació a l'entreteniment a través de jocs i passatemps, realització de compres, ús telefònic, audició de podcasts i de música... En aquest temps, crec ser al gran protagonista de la meva vida, com si no existís ningú més. No m'adono que, alhora, em converteixo en font d'informació per a algú que no conec i que influeix sobre el que apareix a la meva pantalla. Si he fet una consulta a una agència de viatges per anar a tal ciutat, m'apareixen anuncis que m'ofereixen itineraris de viatge a aquesta destinació escollida. Si llegeixo unes determinades notícies, la pantalla s'omple de referències similars i m'estreny el cèrcol d'interessos per aprofundir en els meus temes preferits. Cada notícia sol tenir un ham que em mou a clicar-la per entrar-hi. Després, el seu contingut sovint em defrauda, però ha aconseguit el seu objectiu.
Byung-Chul Han, en el seu llibre Infocràcia, parla de l'inconscient digital: «Les dades massives i la intel·ligència artificial permeten al règim de la informació influir en el nostre comportament a un nivell que és al dessota del llindar de la consciència. El règim de la informació s’apodera de les capes del comportament prereflexives, impulsives, emotives que precedeixen les accions conscients. La seva psicopolítica guiada per les dades intervé en el nostre comportament sense que en siguem conscients.»
El mòbil, ben usat, resulta molt útil, però es corre el risc que ens robi la consciència. La fascinació per les possibilitats que ens ofereix oculta el treball subterrani que s'exerceix en el nostre inconscient digital. Ens il·lusiona gaudir de la llibertat que imaginem amb la seva utilització, quan en realitat els seus fils invisibles ens converteixen en titelles de forces desconegudes que ens manegen al seu antull. No es tracta de caure en paranoies, sinó de mantenir la consciència ben desperta i exercir la llibertat sense embuts. Tasca de titans.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.