Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa
L’expressió col·loquial humilitat de gargot serveix per referir-se a una humilitat falsa i afectada. No cal ser gaire perspicaç per adonar-se d’aquesta actitud. Es nota d’una hora lluny. El protagonista s’aboca sobre la posa. No hi ha transparència ni sinceritat. Es queda a la superfície sense baixar al fons. Hi ha un altre tipus de falsa humilitat molt més difícil de detectar. L’anomeno humilitat estratègica. Qui la utilitza no busca els beneficis profunds de la virtut, sinó els avantatges estratègics. L’ego, amb gran subtilesa, es camufla, però està més present que mai. Juga amb les aparences, amb les formes políticament correctes, amb el discurs. La seva consigna acostuma a ser: «Cal ser humils.» Com si el fet de proclamar-ho, garantís la consecució de la virtut per art d’encantament. Pretén aconseguir l’acceptació social, l’admiració col·lectiva, el reconeixement dels altres. En els despistats, la humilitat estratègica agrada, perquè veuen la humilitat, però ignoren l’estratègia que amaga. En ella hi ha una gran dosi de manipulació. Com que la persona ostentosa, histriònica, petulant crea rebuig, es recorre a la humilitat estratègica per seduir de manera sibil·lina. Acostumen a ser persones brillants i convincents. Enlluernen amb els seus arguments. Es col·loquen en el darrer lloc, no perquè s’ho creguin, sinó perquè algú els pugi als primers llocs.
Quins problemes té la humilitat estratègica? Traeix la mateixa essència de la virtut: «La humilitat és la veritat.» La variant estratègia es fonamenta en la maniobra i en la mentida. No és conscient de l’ego ni el combat, per la qual cosa s’impossibilita la virtut, encara que se’n parli molt o se l’exhibeixi de manera impúdica. Falseja les relacions socials i la convivència. Regala a les oïdes, però enganya.
La humilitat estratègica sempre ha estat present a la societat. En els darrers anys s’ha fet més visible perquè personatges famosos l’han utilitzat. L’han popularitzat entrenadors de futbol, executius d’empreses i figures d’oripell. La humilitat com a estratègia al servei del triomf, de l’èxit, de la superioritat. Però no només. També com a coartada quan les coses es torcen i arriben els fracassos. Aleshores la humilitat estratègica serveix de bàlsam i alleugereix la caiguda. No hi pot haver burla social perquè, aparentment, tampoc no hi va haver ostentació. Nedar i guardar la roba. El vici de l’orgull transvestit en virtut. La persona humil és estimada. Qui es basa en la humilitat estratègica és admirat i, sobretot, temut. No saps què pensa. No va directe. Navega com els meandres d’un riu. No estima els altres. S’estima ell mateix per sobre de tot. Busca el cim, no la igualtat. És capaç de renunciar a la curta per obtenir un benefici superior. La humilitat estratègica és una caricatura de la virtut.
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.