Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

No hi ha resurrecció si abans no hi ha hagut mort. Sense Divendres Sant no hi ha Pasqua. Jesús anticipa aquest principi amb claredat: «Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit» (Jn 12,24). La fecunditat espiritual implica mort, despreniment, dolor, dol… No es pot arribar a la meta sense recórrer el camí. Es vol aconseguir la Terra Promesa sense travessar el desert durant quaranta anys. L’itinerari de l’espiritualitat cristiana no prescindeix de les etapes fonamentals. Tots volem gaudir de l’alegria de la resurrecció i delectar-nos amb els dons de l’Esperit, però hi ha tres requisits que acostumen a ser imprescindibles: la mort, la baixada als inferns i el buit.

Primer, la mort. Com afirma Dag Hammarskjöld: «No busquis la mort. Ja et trobarà ella a tu. Busca més aviat el camí que faci de la teva mort una culminació.» La mort definitiva és el punt d’arribada d’un camí marcat amb petites morts: desprendre’s del propi ego, mantenir-se fidels davant dels reclams de les passions dominants, rebutjar l’atractiu del pecat que convida a la corrupció dels diners, a l’engany, a l’abús del poder, al tràfic d’influències, a la infidelitat als compromisos… Al final, la mort com a culminació: «Pare, a les teves mans encomano el meu esperit.» Sense por, sense aferrament… amb confiança.

Segon, la baixada als inferns. El Credo recull aquesta expressió per indicar que Jesús va assumir la mort amb totes les conseqüències. Va baixar a l’estança dels morts, on els que s’hi trobaven estaven privats de la visió de Déu. Aquesta imatge ens porta experiències personals molt doloroses. Qui, en un moment o altre de la vida, no ha viscut l’angoixa dels inferns interiors, el sofriment davant l’abisme, una depressió…! Com més t’enfonses al trampolí, més alt et catapulta.

Tercer, el buit. Abans de veure el Ressuscitat es passa per l’experiència de la tomba buida. Cal perdre-ho tot per guanyar-ho tot. La temptació és fugir i distreure’ns. El buit engoleix, però cal submergir-s’hi per aconseguir la plenitud.