Jordi Évole, apuntant a un error dels assessors que aconsellen als polítics que facilitin la seva aparició només en mitjans afins, afirma: «Les entrevistes queden millor en camp contrari. Quan tenim un convidat que clarament se sap que no és de la nostra línia editorial, desperta molt interès». No deixa de tenir un risc per al protagonista, perquè pot ser clarament manipulat, però moltes vegades, l'audàcia té premi. El 2019, va entrevistar per primera vegada el papa Francesc per al programa «Salvados». Algun mitjà catòlic es va estranyar que el Papa accedís a la petició d'aquest periodista.
Ara, juntament amb Màrius Sánchez, ha dirigit el documental «Amén. Francisco responde». Es tracta d'una conversa en castellà amb deu joves, residents a Espanya (5), Senegal, Argentina, Estats Units, Perú i Colòmbia. Set dones i tres homes. Creients, agnòstics, ateus, un musulmà. Diverses orientacions sexuals, inclosa una persona no binària. Cadascú amb la seva història i amb la seva visió de la vida. La selecció dels joves per al documental porta implícita, tot i que de manera subtil, la selecció de temes per confrontar la postura de l'Església. Al principi, les preguntes són més aviat curiositats sobre el personatge del Papa. Després aviat s'entra en temes de calat, com l'avortament, l’abús sexual, el feminisme, l'accés de la dona al sacerdoci, el racisme, la pornografia, la pèrdua de la fe, l'acollida eclesial del col·lectiu LGTBI, la fe... El Papa no evita cap pregunta i les seves respostes tenen diversos matisos en la seva argumentació. Unes són clares i precises, com el tema de l'avortament. En d'altres, només té temps de presentar una reflexió breu. Sobre el sacerdoci de la dona, essent definida la seva postura, no s'acaba d'entendre el seu raonament a les primeres de canvi. S'ometen aquells temes en què l' Església fa una gran aportació social. No es l’objectiu del periodista.
El títol del documental amb la inclusió de la paraula Amén aguditza l'ambigüitat perquè no s'indica a què es diu amén e implica tancar la conversa. No es tracta sobretot d'un debat ideològic sinó d'un profund i senzill acostament del Papa a les persones, per acollir-les en la seva realitat i oferir-les una escletxa de transcendència. El seu gran missatge és acollir i escoltar, amb afecte i sense prejudicis.
Algunes persones d'Església podran reaccionar com van fer els deixebles quan van veure que Jesús parlava amb una samaritana al costat del pou de Sicar: «S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.» L'anunci de l'Evangeli va dirigit a tothom, sense excepció. Francesc ho té clar: tothom..
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.