Etty Illesum, escriptora jueva holandesa, va morir el 30 de novembre de 1943 a Auschwtiz als 29 anys. El 3 de febrer de 1941, vivint a Amsterdam, va conèixer Julius Philipp Spier, un psicoquiròleg alemany. A partir d'aquí, Etty va voler iniciar una teràpia amb ell. Entre les prescripcions rebudes hi havia la redacció d'un diari, que va començar el 8 de març del mateix any fins a l'1 d'octubre de 1942. Els ressò del seu últim any es recull a través de les seves cartes. Els seus escrits són captivadors per la profunditat de les seves anàlisis psicològiques i espirituals que reflecteixen la seva excel·lent maduració a través del temps.
El 27 de juliol de 1942, Etty escriu al seu diari: «He començat a rellegir els quaderns del meu diari i he de dir que a voltes m'avergonyeixo de les bajanades d'adolescent que escrivia. Ganes em van entrar d’esquinçar-los. Però de ben segur penso que havia de guardar-los per poder trobar més endavant punts de contacte amb mi». Hi ha un corrent actual que, mogut per la seva crítica amb el passat, vol trencar-lo, reescriure obres literàries amb els cànons del que avui és políticament correcte, modificar obres d'art o proscriure films. Per interpretar bé una obra cal utilitzar les claus hermenèutiques del temps de la seva aparició. Etty va experimentar la temptació d’estripar alguns dels quaderns dels seus diaris. Aviat va entendre que si hagués sucumbit a aquest impuls perdia el contacte amb la seva evolució personal. Eliminar el passat o reescriure'l segons els nous cànons seria una autèntica mutilació històrica. Vivim en una època de grans transformacions i hem construït nous barems per mesurar el valor que donem a la realitat. Utilitzar-los per al nostre temps pot ser sensat, però imposar-los a les obres del passat reflecteix immaduresa i orgull. No ens adonem que les generacions del futur poden utilitzar els seus propis barems per desqualificar si és cas les nostres pròpies produccions. No es tracta de modificar les obres, sinó de proporcionar les claus hermenèutiques per a la seva autèntica comprensió. Si perdem el coneixement del passat, inclosos els seus errors i ombres, podem repetir la seva part negativa per ignorància o estupidesa. Una actitud humil i intel·ligent és el millor antídot contra aquestes modes i censures, basades en una falsa superioritat moral.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.