Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L’última novetat rellevant en l’arquitectura de la Sagrada Família és l’estrella que culmina la torre de Maria. La seva visibilitat, ja sigui de dia com de nit, és manifesta. La seva presència lluminosa destaca com més gran és la foscor que l’envolta. La bellesa captiva, però quan enfonsa les arrels en l’esfera del sentit, obre escletxes a l’infinit. No es tanca en una construcció, sinó que aquesta li serveix com a trampolí per al que és il·limitat. En això consisteix l’art: un fragment que conté la totalitat.

L’estrella adquireix el seu ple sentit quan enfonsa les arrels invisibles a la cripta de la basílica. El vèrtex de la torre de Maria, on s’incrusta l’estrella, està connectat per una línia perpendicular invisible, que travessa l’altar de la basílica, amb el medalló que actua com a clau de volta de la cripta. En aquest medalló, Gaudí recull el moment de l’anunciació de l’arcàngel Gabriel a la Verge. Reprodueix en llatí les paraules de salutació: «Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum.» Maria, en actitud d’escolta, de recolliment i d’interioritat, s’inclina davant de l’arcàngel, a la vegada que rep la irradiació d’un colom, símbol de l’Esperit. La presència de sant Josep es manifesta a través de la seva vara, com a signe de la seva paternitat simbòlica referida a Jesús. Dotze arcs conflueixen en el medalló.

L’estrella de llum es nodreix de les profunditats de la cripta en el moment culminant de l’encarnació. Maria accepta el pla de Déu i s’obre al seu misteri en aquest espai subterrani de silenci i d’ordits afectius i espirituals. La cripta és l’úter del misteri i l’úter de Maria rep la presència de Jesús. El seu sí a la Paraula de Déu il·lumina l’estrella. Sense aquesta connexió, l’estrella seria un ornament sense més o un reclam publicitari. Els savis d’Orient arriben a Jesús a través de l’estrella.

El diàleg amb la Paraula de Déu és per a cadascun de nosaltres una invitació a ser com Maria a través d’una escolta atenta i d’una disponibilitat sense límits. Aleshores, només aleshores, la nostra vida es converteix en llum per als altres. La història sempre comença en una cripta, en la intimitat amb Déu.

 

Lluís Serra i Llansana – CC – 16 de gener de 2022 – núm. 2208 – pàg. 24.