×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A les guerres o a les escaramusses militars, es llancen bombes sobre objectius estratègics. Passa que no sempre s’encerta o que la destrossa arriba molt més enllà de la diana prevista. Les notícies, en aquest cas, afirmen que s’han produït víctimes entre la població civil (nens, famílies, ancians...). Els responsables potser lamenten sense convicció les morts produïdes, però les consideren «danys col·laterals». És a dir, un preu inevitable per aconseguir els fins.

L’ús mediàtic que s’ha fet dels presumptes casos d’abusos sexuals, especialment en un centre educatiu, apuntava potser a un objectiu estratègic, però els danys col·laterals han estat evidents. Informar la societat sobre abusos infantils, sempre que la veritat sigui el primer que es busca i sempre que no es generi una justícia paral·lela, és una tasca noble i digna d’encomi. Però cal fer-ho amb intel·ligència i mesura per no produir noves víctimes. L’educació requereix confiança. Destruir-la no és millorar la situació. Una mare escriu en una carta als lectors de La Vanguardia: «Ja fa uns dies que va començar el nostre calvari, el d’uns pares que porten la seva filla al col·legi Maristes Sants-Les Corts. Els primers anys d’escola la nostra filla era absolutament feliç, i nosaltres estàvem immensament contents de veure-la créixer, aprendre i desenvolupar-se com ho feia, i en això hi tenia molt a veure tot el seu entorn escolar. Però tot va canviar, ens vam veure absorbits per una espiral de notícies que no ens podíem creure i vam haver d’empassar-nos-en de molt amargues, l’endemà de cada notícia, quan deixàvem la nostra filla a l’escola.» La seva proposta final és clara: «El que necessitem és l’ajuda de tothom perquè fets com aquests no es tornin a produir, i que es prenguin totes les mesures necessàries. Però no ens agradaria haver de pagar per allò que altres han fet malament, molt malament.» Una altra mare, periodista, escriu una altra carta en el mateix rotatiu: «Anar a la porta de l’escola cada dia durant una setmana per assetjar-hi pares, alumnes i professors és més propi dels paparazzi.» Malgrat tot, conclou: «He pogut comprovar que Maristes va més enllà d’ensenyar coneixements, promou valors. Quan ens va tocar triar col·legi per als nostres fills no vam tenir cap dubte, i continuem sense tenir-ne.» L’objectiu es concreta a guarir les víctimes, però el tsunami mediàtic, tal com s’ha portat, ha fet mal a molts menors d’edat i als seus pares. Sense oblidar les professores i els professors que cada any donen el millor d’ells per a l’educació dels nens i dels joves.

Crear consciència i empoderar els alumnes és un objectiu clar. Sense pors ni recels. Tal com va passar al col·legi d’infantil i primària quan els alumnes, pares, professors i institució, de manera coordinada van resoldre de manera efectiva i participativa el conflicte d’un monitor en pràctiques. Com és possible que la solució modèlica a aquest problema hagi estat presentada de manera negativa i distorsionada? Crear noves víctimes no guareix les existents.