La línia 024 d'atenció a la conducta suïcida es va posar en servei el 10 de maig de 2022. Es tracta d'un servei gratuït, confidencial i disponible les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. En deu mesos ha rebut 93.000 trucades. Un botó de mostra d'una societat trencada, marginada, amb greus mancances... Educadors socials, treballadors socials, psicòlegs... pugnen desesperadament per donar resposta a persones concretes que pateixen en les seves biografies ferides familiars, desequilibris, insuficiències, problemes afectius i mentals, conductes de risc... Aquestes situacions tenen relació amb la pobresa, però són diferents i van més enllà. Els equips professionals compten sovint amb l'ajuda de voluntaris per desenvolupar millor la seva tasca. Entrar en contacte amb infants, adolescents i joves que viuen situacions complexes i de vegades a la vora del caos, toca en profunditat el cor de professionals, cuidadors i acompanyants. Costa digerir moltes vegades les experiències viscudes a la feina i fàcilment un se les emporta a casa juntament amb la preocupació, fins i tot angoixa, que comporten. La pausa i la distància són indispensables per no deixar-se devorar pels esdeveniments.
Sorgeix llavors la pregunta: qui es cuida d'aquests homes i dones que tenen cura de persones marginades? La pràctica sol ser donar, donar i donar-se. Aquí hi ha el risc. Es tracta de compartir. Professionals i voluntaris socials s'han d'obrir a compartir. Compartir significa donar i rebre. Si una persona només dona pot caure en l'orgull, a sentir-se superior als altres, a alimentar el seu ego. Si una persona només rep s'enfonsa en la passivitat, no s'empodera ni s'esforça. Donar i rebre són la sístole i la diàstole de l'acció social. Des d'aquesta perspectiva, els professionals i voluntaris s'adonen que també han de rebre atenció per explorar el seu interior, enfortir-se en la seva acció, treballar millor en equip, evitar afeccions malaltisses, millorar la seva formació personal, contribuir des de la humilitat... Si no omplen la cantimplora no podran oferir aigua als altres. També ells i elles han patit ferides en la seva vida. No són immunes ni perfectes, però la seva aportació social i la seva proximitat són gairebé l'únic raig d'esperança que tenen moltes persones marginades per cicatritzar les seves ferides i refer la seva existència.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.