La caverna digital

Plató va exposar el mite de la caverna al llibre VII de la seva obra República. En aquest mite aborda l'existència de dos mons: (a) l'interior de la caverna, on els homes presoners veuen desfilar a la paret de fons a tall de pantalla una sèrie d'ombres, que representen el món de l'opinió; i (b) l'exterior de la caverna, on es pot accedir al coneixement veritable. El drama del filòsof o de l'educador consisteix en la resistència que troba als presoners per ser alliberats i conèixer les coses com són, és a dir la veritat i el bé. Per això, si algú intentés fer-lo descobrir posaria en joc la seva vida: «I no matarien, si trobaven manera de ficar-li mà i matar-lo, a qui intentés alliberar-los i fer-los pujar? »

Aquesta reflexió, escrita aproximadament al voltant de l'any 380 a de C., sempre ha estat present en la cultura. Però, en l'actualitat, molt més. No es tracta d'una pantalla única, sinó que cada persona, cada presoner atrapat a la caverna, té la seva pròpia pantalla. Byung-Chul Han, en la seva obra Infocràcia, afirma que estem atrapats en una caverna digital. Què és sinó la pantalla dels mòbils? El règim de la veritat ha estat substituït pel règim de la informació. Només veiem el que ens projecten. En els viatges col·lectius en metro o autobús, cada passatger està immers en la seva pantalla, en la seva caverna digital, i té mandra d’alçar la mirada més enllà perquè alguna cosa pogués distreure'l de la fantasia en què s'ha submergit.

Cada setmana apareix al mòbil un informe sobre la mitjana de temps en pantalla que l'usuari mira cada dia: 2h 17m, 5h 35m, etc... Molt més del que tenim consciència. Sembla impossible. Fins i tot fa una comparació amb la setmana anterior i indica el temps d'ús de cada programa. La tecnologia ha aconseguit fer-nos pensar que som lliures quan som a la caverna digital. No som conscients de la nostra realitat i ai qui s'atreveixi a mostrar-nos que som presoners perquè ha de rebre tota mena d'insults i desqualificacions. Estem informats de mil assumptes, però en el fons no sabem la veritat de gairebé cap d'ells.