Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa

La recerca de la velocitat és una característica important de la nostra cultura. Es tracta de recórrer el màxim d’espai amb el mínim de temps. Es requereix una gran dosi d'adrenalina per pilotar la vida a tall d'un cotxe Fòrmula 1 o una moto GP. Competir amb força i anticipar-se als altres, encara que sigui per mil·lèsimes de segon. Trametre missatges per whatsapp als antípodes o participar en una videoconferència confluint a la pantalla persones dels cinc continents. Tot a l'instant. Fast food, menjar ràpid. Viure veloçment alimenta la tensió nerviosa. No es valora el viatge, sinó l'arribada a la destinació. Una sèrie concebuda en capítols per a temporades llargues s'ha de visionar sencera en un cap de setmana perquè cal desentranyar el desenllaç com més aviat millor. No hi ha pausa, ni espera. Quan la velocitat posa en joc la vida dels altres, com succeeix en els accidents de cotxe, les administracions posen indicadors de limitació, i la reprimeixen no només amb nombroses multes i sancions, sinó també amb les esquenes d’ase. Aquests obstacles físics a la calçada són tan molestos com eficaços per limitar la velocitat dels vehicles. La tecnologia implica una exaltació de la celeritat.

Franz Jalics afirma que «la velocitat anul·la tota espiritualitat. El camí espiritual requereix lentitud». Hem abreujat pràcticament tots els processos. No obstant, la vida manté el seu ritme. Els embarassos, per regla general, continuen durant nou mesos. Carl Honoré, al seu llibre Elogi de la lentitud, escriu que vivim l'«era del furor». La rapidesa, l'escarrassament... es mouen per forces centrífugues. En aquest sentit, les persones perdem interioritat. Es mira més el velocímetre que els fons del propi cor. Amb aquesta conducta, la vida espiritual s'impossibilita. El ritme frenètic entorpeix el silenci, la meditació, la pausa, la contemplació, pràctiques que permeten escoltar els xiuxiuejos de Déu. L'acompanyament, la proximitat, l'atenció als altres... requereixen temps. Com afirma Susanna Tamaro a On et porti el cor: «la vida no és una carrera, sinó un tir al blanc, el que importa no és l'estalvi de temps, sinó la capacitat de trobar una diana.»

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.