La bel·ligerància de l'Estat

L'article 9 de la Constitució del Japó, aprovada el 3 de maig de 1947, afirma una cosa revolucionària i inusual: «Aspirant sincerament a una pau internacional basada en la justícia i l'ordre, el poble japonès renuncia per sempre a la guerra com a dret sobirà de la nació i a l'amenaça o a l'ús de la força com a mitjà de solució en disputes internacionals. Amb l'objecte de dur a terme el desig expressat en el paràgraf precedent, no es mantindran en endavant forces de terra, mar o aire com tampoc un altre potencial bèl·lic. El dret de no serà reconegut.» El redactat és molt explícit. No obstant això, a la pràctica, la seva observació és més flexible. Existeixen les Forces d'Autodefensa del Japó, una fórmula feble per denominar un exèrcit o una manera forta de constituir una policia.

El 8 de juliol passat, el magnicidi perpetrat en terres nipones va commocionar una societat on les morts violentes per trets són veritablement escasses. Dos tirs van posar fi a la vida de Shinzo Abe, ex primer ministre de 67 anys, durant un míting a la ciutat de Nara (Japó). El cap de Govern que havia estat més en el càrrec des de postguerra. Un fet d'aquest tipus, realment esporàdic, sacseja els fonaments de l'article 9 de la Constitució, que més d'una vegada ha estat posat entre interrogants. La guerra de Rússia contra Ucraïna ha disparat a l'alça en molts països els pressupostos de defensa en detriment de la sanitat, l’educació i els temes socials. L'OTAN, que navegava entre incerteses, ha trobat un motiu per recuperar el seu protagonisme perdut.

El problema de fons rau en que la justícia i l'ordre, la negociació i la diplomàcia, no resulten ser els instruments més utilitzats per resoldre els conflictes, sinó la força i la violència, la repressió i la guerra. Es veu a nivell internacional. S'observa en la política domèstica, que impossibilita fins i tot una veritable taula de diàleg convertint-la en un muntatge teatral. El preu de la violència es cobra sempre en vida humanes i en nivells alts de pobresa i marginació. En contrapartida, alguns poders assoleixen escandalosos beneficis econòmics i magnifiquen la seva influència.