Autoengany

El terme rus stàrets es refereix a la persona, més aviat anciana, que viu en monestirs ortodoxos i que representa una figura espiritual que exerceix de conseller i mestre. El gran escriptor Fiódor Dostoyevski inclou en la seva obra Els germans Karamázov un diàleg interessant entre el pare dels tres germans, Fiódor Pávlovich, amb l'stàrets Zosima. Un cop agenollat davant el monjo, li pregunta: «Què haig de fer per heretar la vida eterna?» Després d'aconsellar-li que no es lliuri a la gola, a la luxúria i als diners, Zosima li dona la indicació més important: «No menteixi». L'stàrets concreta més el seu pensament: «El més important és que no s'enganyi a si mateix. Qui s'enganya a si mateix i escolta les seves pròpies mentides acaba per no discernir la veritat, ni en el seu fur intern ni al seu voltant, i deixa en conseqüència de respectar-se a si mateix i de respectar els altres. I, al no respectar ningú, ja no pot estimar...». Un diagnòstic sense embuts.

La persona que menteix els altres té una actuació moralment inacceptable, però encara no ha caigut en l'abisme més profund. Distingeix el que diu del que és, la mentida de la falsedat. Encara sap quina és la veritat, malgrat que no s'atreveixi a manifestar-la o, per cinisme, tendeixi a ocultar-la. Pretén enganyar els altres. És el seu objectiu. En canvi, precipitar-se en l'abisme passa quan algú es menteix a si mateix. En creure's la seva pròpia mentida, destrueix i elimina la veritat. Aquest és el mecanisme que utilitza sempre l'ego: l'autoengany. Per aquest motiu, conèixer-se a si mateix resulta tan difícil. Mentir-se a si mateix ens proporciona una màscara atractiva que ens impedeix veure el nostre rostre veritable. Com Adán i Eva al paradís, que han de tapar la seva vergonya davant la mirada aliena. Es converteixen en éssers vulnerables i fràgils. Un currículum brillant i una saturació de cursos més que desactivar l'autoengany sovint el consoliden. La veritat és la millor teràpia, que ens obre a la llibertat i a l'amor. Desprendre's de la màscara costa sang, suor i llàgrimes. Preferim construir un personatge i representar la seva funció en el gran teatre del món a viure la veritat d’un mateix. Arrencar de la pròpia vida l'autoengany costa horrors, però és un bàlsam que cura totes les ferides. Sol ser necessari trobar-se amb una mirada aliena que despulli l'ànima, encara que en un primer moment es trenqui el cor.