L’Assumpció de Maria avui

No n’hi ha prou amb creure en l’Assumpció de Maria com a dogma de fe. Cal trobar-li el sentit que té per a la nostra vida. Quan el papa Pius XII va proclamar l’1 de novembre del 1950 que Maria va ser assumpta en cos i ànima al cel, què significa? Quin sentit té per als homes i les dones d’avui?

Feia ben poc que havia acabat la Segona Guerra Mundial. Milions de cadàvers a les trinxeres i als camps de batalla, als camps de concentració, a les càmeres de gas… Cossos destrossats. Cossos ferits. La proclamació del dogma tenia un sentit profètic i era un anunci explícit sobre la dignitat humana. L’antropologia cristiana defensa la unitat cos-ànima com a projecte i com a realitat. Dimensions integrades. La mort implicaria una separació circumstancial i la resurrecció la recuperació definitiva de la unitat originària.

Al llarg de la història s’ha donat més crèdit a les teories neoplatòniques que al missatge evangèlic. Una mirada negativa sobre el cos, sobre la dimensió material de la persona, quant de mal que ha fet a l’Església i als mateixos cristians! Menys Plató i més Jesús, que es va encarnar amb totes les conseqüències. Certs corrents orientalistes, que han penetrat molt als nostres ambients, promouen la reencarnació. Per tant, redueixen la persona a una ànima, que transmigra d’un cos a l’altre. Fins i tot certes visions transhumanistes apunten en aquesta direcció, i intenten reduir la persona a un contingut informàtic que es pot aplicar a diferents artefactes. La persona humana és la integració plena de cos i ànima. Denigrar el cos o encimbellar-lo com a valor màxim afavoreix la pèrdua de la integració. En la nostra societat conviu l’exaltació corporal amb un tracte vexatori inhumà: violacions, tràfic de persones, tràfic d’òrgans, esclavitud sexual i laboral, guerres, bombardejos, fam… Creure en l’Assumpció de Maria implica lluitar pel bé de les persones i per l’eliminació d’aquestes xacres socials que assoten la humanitat.