Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa

Quan fem dringar les copes de cava per celebrar l’arribada de l’any 2012, quan les pregàries i els cants trenquin el silenci de la nit als monestirs i les capelles en el moment de canviar de guarismes, quan la Torre Agbar dispari els llums multicolors per acompanyar les darreres campanades i registri en el seu perímetre la màgia del nou número, creences determinades de la New Age (Nova Era) trobaran el seu caldo de cultiu. Resulta cíclic que en moments particulars de la història es plantegi la fi del món o s’enunciïn grans successos apocalíptics. El calendari maia proporciona, amb la interpretació críptica de les seves profecies, una promesa de canvi important en la Humanitat. Roland Emmerich va dirigir la pel·lícula 2012 / Dr. Cadman’s Secret, apuntant a una gran transformació que conduirà a un nou nivell de consciència, abans impensable. L’odi i la guerra cediran la seva força a impulsos de l’amor i de l’harmonia. L’era d’Acuari desembocarà en l’abundància i la prosperitat. El 22 de desembre de l’any que avui comencem marcarà la fi de la por i la Humanitat es trobarà davant del seu gran dilema: destruir-se ella mateixa o inaugurar una nova època a la llum d’una consciència nova.

Subjau en aquestes creences, que tenen partidaris convençuts i detractors escèptics, una aspiració humana cap al bé, l’amor i la pau. Hi ha tres postures que convé analitzar. La primera, l’acceptació acrítica de les previsions apocalíptiques, fonamentades en la interpretació de missatges xifrats en pedres, en lectures esotèriques dels textos bíblics. Hi ha una proposta de treball personal, però tot sembla que ve fet de manera mecànica. Es tracta d’un terreny ben adobat per a ments paranoiques i persones crèdules. La segona, un rebuig a aquestes prediccions i un menyspreu de les persones que les comparteixen a través d’una desqualificació de les seves creences que es consideren bajanades i preses de pèl. Un escenari perfecte per a caràcters dogmàtics i intolerants. La tercera, una actitud de discerniment. Si es vol netejar l’aigua de la palangana en la qual es renta un nen, no és sensat llençar l’aigua per la finestra amb el nen a dins. Detectar les aspiracions que bateguen en aquestes persones resulta indispensable. La transformació, un major grau de consciència, la pau, l’harmonia interior, el respecte a la naturalesa, una ètica ecològica, la famosa connexió psíquica... són béns desitjables.
L’abandonament de la vida espiritual no ens condueix a la fi del món, sinó al final d’aquest món. La indignació que ha circulat pels nostres carrers i places indica, amb les seves llums i les seves ombres, el rebuig d’un món material, on l’economia i les finances s’han constituït en les divinitats absolutes, així com el desig d’un món més fratern i just, on els febles i pobres no quedin marginats. El mite del progrés continu, tant material com social, s’ha fet miques. Caldrà retrocedir als nostres nivells de benestar d’etapes anteriors. El ritme actual de vida no és sostenible per a les grans capes de la població. Els privilegiats s’hauran d’obrir a la solidaritat i al bé comú si no volen sucumbir sepultats sota el pes del seu propi or. Jesús va ser clar en la denúncia: «No podeu servir alhora Déu i el diner» (Lc 16,13). Com realitats últimes i absolutes, són incompatibles. L’economia, si no està al servei dels homes i les dones, es converteix en el seu dominador. L’any 2012 és una gran oportunitat per posar les coses al seu lloc.
Tags
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.