Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa

Vaig assistir a l’aula Pau VI a l’audiència que el papa Francesc va concedir amb motiu del Jubileu de la Vida Consagrada. A les dotze del migdia, les més de 5.000 persones, procedents de diferents punts de la geografia mundial, esperàvem el Papa. La gent s’amuntegava al passadís central per gaudir d’una vista privilegiada i aconseguir una foto de record. Emoció a l’arribada. Un cop ja al magnífic escenari de l’aula, va deixar els fulls del discurs preparat i va expressar el seu desig de parlar des del cor de manera improvisada. Sens dubte, la seva intervenció va guanyar en vivesa i en profunditat de comunicació. Va desenvolupar el seu discurs al voltant de tres paraules: profecia, proximitat i esperança, que va considerar com tres pilars de la vida consagrada.

Quan va parlar de proximitat, va dir: «Una manera d’allunyar-se dels germans i de les germanes de la comunitat és el terrorisme de la murmuració. Escolteu bé: no a la murmuració, al terrorisme de les murmuracions, perquè qui parla malament dels altres és un terrorista. És un terrorista dins de la mateixa comunitat, perquè llança com una bomba la paraula contra aquest, contra aquell, i després continua com si res. Destrueix! Qui fa això destrueix com una bomba i ell se n’allunya.» No és la primera vegada que exposa aquesta idea, que aplica a diferents grups humans. La paraula com una bomba que destrueix. Més endavant, va insistir: «Si llances la bomba d’una murmuració a la teva comunitat, això no és proximitat: això és fer la guerra! Això és allunyar-te, això és provocar distàncies, provocar anarquisme en la comunitat.»

El papa Francesc no fa cap joc de paraules. Anomena les coses pel seu nom. Hi ha un terrorisme que destrueix la vida física de les persones. Un altre terrorisme aniquil·la moralment l’honor i la fama dels altres. En destrueix la xarxa relacional i li impossibilita la defensa. Passa en les comunitats religioses, així com en qualsevol grup humà. Els mitjans de comunicació amplifiquen l’impacte de la bomba quan es produeix l’explosió en cercles mediàtics de gran potència. Existeix en l’àmbit social i polític. Hi ha diaris que han filtrat informes falsos sobre persones amb l’objectiu de destruir la confiança dels seus electors. En aquest cas, no es busca la veritat —que seria una feina encomiable—, sinó eliminar l’adversari, neutralitzar-lo... Sense escrúpols. Per afany de poder, de diners, de motivacions inconfessables. Heinrich Böll va publicar el 1974 la seva novel·la L’honor perdut de Katharina Blum. L’any següent, Volker Schlöndorff i Margarethe von Trotta la van portar a la pantalla. Diversos estaments, entre els quals el periodisme no era el menor, van esquarterar la protagonista de la història. Mitges veritats, històries no comprovades, ànsies d’audiència, finalitats tèrboles... són també expressions d’aquest terrorisme de la murmuració al nostre país. La veritat requereix un altre tractament. Les bombes cerquen el seu objectiu sense pensar en els danys col·laterals, que acostumen a ser molts i greus. Les institucions i les persones que en són seves víctimes ho saben.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.