Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquest article, que escric el dia de reflexió, sortirà publicat el 10 de juliol. M’envaeix un sentiment d’indignació i de tristesa, motivat pel contingut de les converses entre el ministre de l’Interior i el director de l’Oficina Antifrau. Ressonen dins meu frases com: «Els hem destrossat el sistema sanitari», «No en tinc cap, cap prova, cap, cap, però no m’estranyaria trobar que el mateix alcalde [Xavier Trias] hagi tocat els diners»... Posar vides humanes en perill és un preu a pagar sense problema per aconseguir els objectius. Enfonsar innocents sense proves, també. Allà van perpetrar la conspiració. Aquí, altres adversaris polítics es van aprofitar de la calúmnia, com la contrincant política de Trias. Malgrat les proves documentals de la seva innocència, va afirmar: «Si Trias s’ha sentit atacat, ho lamento», «tenim dret a fer crítiques polítiques», «volem expulsar la màfia de la nostra ciutat»... La perspectiva de Jesús és una altra.

L’afany de poder està arrelat en els fons antropològics de la persona. La noblesa de les causes no eximeix d’experimentar aquesta temptació. Jaume i Joan, fills de Zebedeu, seguidors de Jesús, lluiten per asseure’s a les cadires del poder. Un, a l’esquerra; l’altre, a la dreta. Així, entre tots dos, cobreixen tot l’arc parlamentari. Per iniciativa pròpia (evangeli segons Marc), o de la seva mare (evangeli de Mateu) la petició arriba nítida a Jesús. La hi presenten amb convicció. Enfront del repte del mestre responen sense immutar-se: «Podem.» A partir d’aquí, es produeixen dues reaccions.

La primera correspon als altres apòstols: «Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan.» L’ambició personal fragmenta el grup perquè es busquen objectius individualistes ignorant els interessos dels altres. Fins i tot dins del grup de Jesús hi ha indignats.

La segona concerneix Jesús. La seva intervenció, clara i pedagògica, proposa un model de comunitat que no es basa en l’afany de poder. L’exemple que utilitza no pot ser més explícit: «Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder» (Mc 10,42). La seva denúncia és directa. Reflecteix el comportament habitual dels governants que es creuen els amos de la gent. Utilitzen a plaer els recursos públics per aconseguir prebendes i defensar els seus interessos de partit. Els grans personatges (món financer, mediàtic, empresarial, funcionarial, lobbies...) oprimeixen amb el seu poder. El poble, sempre sotmès, té poc marge de maniobra perquè està desprovist de la seva pròpia dignitat, manipulat pels mitjans que utilitzen els poderosos. L’alternativa de Jesús no consisteix a crear un partit nou, sinó a proposar una mentalitat nova: «Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau.» El poder posa les persones al seu servei, i les converteix en peons que són sacrificats sense escrúpols. En l’alternativa de Jesús, la persona està al centre.