Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Paciencia Melgar, de 47 anys, guineana, és una religiosa que pertany a la Congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepció (MIC). Les concepcionistes van ser fundades el 1850 a Mataró per Alfonsa Cavin Millot. Es tracta d’una institució compromesa en l’educació i en l’atenció als nens i joves en risc. Actualment, continua tenint una presència important a Catalunya.

La germana Paciencia, que treballava conjuntament amb Miguel Pajares, va contraure el virus de l’Ebola a Libèria en oferir-se com a voluntària per atendre els malalts de l’Ebola. Quan Miguel Pajares, germà de l’Orde de Sant Joan de Déu, va ser repatriat a Espanya es va vetar el trasllat de la germana Paciencia. Més tard, es va saber que la raó era perquè no tenia la nacionalitat espanyola, malgrat que havia atès Miguel Pajares. Abandonada per tothom, la mort de la germana Paciencia semblava qüestió de dies. Tot i viure amb unes condicions mèdiques lamentables, va superar el virus. Després de passar 21 dies en quarantena, se’n va reconèixer el guariment. Aleshores, va passar de ser «material de rebuig» sense nacionalitat espanyola a un recurs molt valuós del qual calia disposar fos com fos. Quan Manuel García Viejo, un altre religiós espanyol, va ser repatriat, el plasma de la germana Paciencia era un tresor cobejadíssim. Tot i no tenir la nacionalitat espanyola, va ser portada a Madrid. Els tràmits burocràtics es van resoldre amb gran celeritat, però la situació estava tan avançada que no s'hi va poder fer res. No obstant això, Teresa Romero, auxiliar d’infermeria, va poder rebre el plasma de la germana Paciencia, fet determinant per celebrar-ne la recuperació.

Em fa vergonya l’actuació del govern espanyol, amb una actuació jurídica discutible, que primer apel·la a la llei per rebutjar l’atenció a la religiosa que havia atès meravellosament un ciutadà espanyol a Monròvia i després la porta sigui com sigui per «utilitzar-la» com a plasma curatiu. La gestió pèssima del govern espanyol en el tractament del virus de l’Ebola no només ha posat de manifest la incompetència dels responsables polítics sinó la manca de valors, d’ètica i d’escrúpols.

La meva admiració i reconeixement per la germana Paciencia i per la congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepció. S’hi podia haver negat, però la seva caritat, la seva entrega, la seva donació estan per sobre del menyspreu rebut. Els religiosos i altres persones que treballen en la mateixa línia es preocupen per l’ésser humà sense tenir en compte ni els seus papers ni la procedència.

Mentrestant als salons de la frivolitat es va discutir sobre el cost de la repatriació, feta amb tota mena de desplegament mediàtic a bombo i platerets. Es va oblidar el viatge d’una anterior ministra de Defensa que es va desplaçar fins a l’Afganistan amb un avió medicalitzat a causa del seu avançat estat de gestació només per l’interès d’impacte polític. Es van oblidar les targetes bancàries, el projecte Castor...

Àfrica ha vingut a rescatar Europa, què fa Europa per Àfrica?