Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Jesús, després de passar una nit de pregària a la muntanya, reuneix els deixebles i entre ells en tria dotze, als quals dóna el nom d’apòstols (Lc 6,36-38). Amb ells, baixa de la muntanya a una plana, on troba molts altres deixebles seus i una gran gentada, que hi ha anat per escoltar-lo i fer-se guarir les malalties. S’amunteguen al voltant seu per tocar-lo i beneficiar-se de la seva força sanadora. Pronuncia un discurs llarg, que comença amb la paradoxa de les benaurances i de les malaurances. Tot seguit parla de l’amor als enemics i aconsella una sèrie de pautes de conducta, que cristal·litzen en el criteri: «Tal com mesureu sereu mesurats.»

Aquest text de Lluc es correspon amb un de Mateu. Tanmateix hi ha una frase que presenta una diferència notable. Mateu escriu: «Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial» (5,48). En canvi, a Lluc llegim: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.» Una interpretació errònia de la frase de Mateu ha provocat patiments notables. La paraula que fa servir en grec és τέλειος, i vol dir perfecte, sense taca, definitiu, realitzat. La perfecció sembla centrar-se en un mateix, en la preocupació per ajustar-se als cànons del que és normatiu i correcte, en la impossibilitat d’admetre cap error o taca que allunyi de la plenitud. Aquest ideal fàcilment es distorsiona i es torna obsessiu. El judici substitueix l’acceptació. La ira la serenor. En canvi, Lluc fa servir el terme grecοἰκτίρμονες , que significa compassiu, misericordiós. Representa una mirada a l’altre des del cor i les entranyes pròpies, que genera una empatia amb el dolor i el patiment aliè. Es tracta de proximitat, de cordialitat, d’acompanyament. En aquest cas, la misericòrdia no se centra sobre un mateix, sinó en l’altre. No és un autoreferent, sinó que es nodreix d’una actitud amorosa. No hi ha judici, sinó acollida. Mateu parla del Pare celestial, perquè la perfecció té a veure amb el que és sublim. Lluc, en canvi, només parla de Pare, sense necessitat d’adjectivar-lo.

Possiblement, per interpretar correctament aquest verset de Mateu, que ens convida a ser perfectes, cal anar al verset de Lluc, que ens proposa ser misericordiosos. És que no podria ser que la perfecció, lluny dels cànons rígids de la norma i de la mirada sobre un mateix, es dugui a terme en el cor misericordiós? La vida en Jesús, com a reflex del Pare, és amor, compassió, misericòrdia. L’essència de la vida cristiana és l’amor, per això sant Joan de la Creu afirma: «A la tardor de la vida se’ns jutjarà sobre l’amor. Ombres, imperfeccions, fallades, errors, pecats... es relativitzen quan s’imposa l’amor. Pedro Crespo, alcalde de Zalamea, diu a la famosa obra de Calderón de la Barca: «que errar lo menos no importa si acertó lo principal».