Vés al contingut

Diu que, després del Sínode de l’Amazònia, en què es va demanar majoritàriament l’ordenació com a preveres d’aquells homes casats que ja exercien de dirigents de les comunitats, per tal que els cristians i cristianes de totes aquelles àmplies zones poguessin participar cada diumenge de l’Eucaristia tal com demana la més antiga tradició catòlica, el papa no va gosar dir que sí a la petició a causa de les pressions que va rebre.

I no eren pressions de sectors de poca rellevància, sinó sectors potents, i que incloïen fins i tot amenaces de cisma per part d’aquests sectors. I al capdavant de tot plegat, el cardenal Sarah amb els seus escrits, algun dels quals comptava amb l’anuència, segurament no prou conscient, del papa emèrit Benet XVI. El cas és que, davant d’aquestes pressions, el papa Francesc va posar la seva missió de ministre de la unitat de l’Església per davant de la seva altra missió de ministre del refermament de la fe i de la vida cristiana de les comunitats.

El papa Francesc, certament, ha estat un magnífic regal de l’Esperit a l’Església. Però, certament també, hi ha algunes coses que no li acaben de funcionar. Una d’important és que sembla que no gosi afrontar els problemes de cara i prendre decisions. Ell diu que el que fa és engegar processos. És bona cosa. Però fa l’efecte que oblida que si s’engeguen processos i la gent veu que no s’arriben a culminar de manera clara i comprensible, el que es provoca és més aviat frustració. I també fa l’efecte que s’espanta massa davant les amenaces de cisma. Perquè si al final hi hagués un cisma dels ultraconservadors, doncs seria una llàstima però què hi farem: a Jesús també el va abandonar molta gent, al llarg de la seva vida.

Però jo no volia parlar del papa Francesc, el qual, com he dit, em sembla un magnífic regal de l’Esperit. Jo el que volia era parlar de la ultradreta catòlica. I és que mai abans no s’havien organitzat tan ben organitzades, amb un admirable ús de les xarxes socials mitjançant webs i blogs, unes campanyes tan actives i agressives contra el papa i contra qualsevol progrés eclesial que vulgui ser més fidel a les prioritats de l’Evangeli i vulgui superar doctrines que en el moment actual no resisteixen cap anàlisi exegètica i històrica que vulgui ser seriosa.

Fan por. Aquí al darrere, sens dubte, hi ha molts diners. I han trobat uns bons líders, als quals els agrada fer aquest paper: bàsicament, els cardenals Müller, Sarah i Burke. I van abocant idees que van fent forat en sectors importants de gent. Diuen, per exemple: “Jesús va enviar l’Església a salvar ànimes, no a salvar el planeta”. I molta gent pot creure que sí, que això és així. I no. Jesús va enviar els seus seguidors a anunciar el Regne de Déu, cosa que inclou tant la salvació de les persones com la salvació del planeta. I així successivament.

Evidentment, el que pretén tot aquest personal és desactivar qualsevol possibilitat que l’Església pugui esdevenir un actor potent a favor d’un món més digne, cosa que els poderosos no estan disposats a consentir de cap manera. Això, en concret, passa per frenar tot progrés eclesial en la línia de l’Evangeli. I, més en concret encara, com a qüestió immediata, passa per intentar que en el proper conclave els cardenals, per evitar problemes, triïn un papa que aturi –o descafeïni al màxim– tots els processos engegats pel papa actual.

Ens haurem de reforçar tant com puguem. No sé ben bé com, però haurem de fer-ho.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.