Tres històries de dones al llibre dels Fets dels Apòstols

Primera història: Fets dels Apòstols 1,12-14. Aquests versets ens presenten el primer grup de seguidors que es reuneix després de l’experiència de la resurrecció. La primeríssima comunitat cristiana. Molt poca gent. Els més destacats són, certament, els onze apòstols (Judes Iscariot ja no hi és), dels quals s’esmenta el nom. Però si analitzen el conjunt d’aquest petit grup, hi podem veure clarament dos subgrups: per una banda, els deixebles que han recorregut amb Jesús els camins de Galilea i Judea i l’han acompanyat en la seva predicació; i per una altra, els seus familiars. Però la cosa interessant, sorprenent en els sistemes de valoració social d’aquells moments, és que, en tots dos subgrups, hi ha tant homes com dones. En el subgrup dels deixebles hi ha els onze apòstols, per una banda, i per una altra hi ha “algunes dones”, és a dir, les deixebles que van estar amb Jesús des de Galilea fins a la creu. I en el subgrup dels familiars hi ha també homes i dones: aquí qui té la primacia és una dona, Maria, la mare de Jesús, que és esmentada també pel nom, i després hi ha els seus germans, que no sabem si inclou també les germanes, que almenys eren dues. O sigui que en la primeríssima comunitat cristiana hi ha paritat formal, encara que no numérica, d’homes i dones.

Segona història: Fets dels Apòstols 12,12-14. En aquest text hi apareix un personatge que no surt més en tot el Nou Testament però que té un paper fonamental en la història de la primera comunitat cristiana, perquè és la propietària de la casa, o una de les cases, on es reunien els cristians a Jerusalem. Sí, la propietària, perquè és una dona anomenada Maria. L’escena ens presenta el moment en què Pere, empresonat per Herodes, és alliberat de la presó per un àngel i, un cop recuperat de l’ensurt, se’n va ràpidament a casa de Maria, on la comunitat està reunida pregant. Maria devia ser una cristiana benestant, ja que tenia una casa prou gran com perquè hi capigués un grup nombrós de persones, i devia ser viuda, ja que tenia un fill, Joan, que era conegut amb el nom grec de Marc i que segons la tradició és l’autor del primer evangeli que es va escriure. Un no pot deixar de pensar si aquesta casa és la mateixa on va tenir lloc el darrer sopar de Jesús, i on estava també reunida la primeríssima comunitat cristiana de què hem parlat en el paràgraf anterior. Per cert, que en aquest text que comentem també hi surt una altra dona, una minyona que es diu Rode, que vol dir Rosa, i que és qui va a obrir la porta quan truca Pere i que, de l’emoció, el deixa tancat a fora i va corrents a avisar la comunitat reunida.

Tercera història: Fets dels Apòstols 16,11-40. Aquest text ens presenta la primera persona que consta que va ser batejada en el continent europeu. I aquest persona és una dona que es deia Lídia. Era una comerciant, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira, a l’actual Turquia, però que havia muntat el seu negoci a Filips, a l’actual Grècia. També devia ser viuda. Filips és la primera població europea que Pau va visitar. Lídia sent parlar Pau, es converteix, i és batejada amb tota la seva família. Era una dona que sabia manar, perquè obliga Pau i els seus acompanyants a allotjar-se a casa seva, cosa que segurament corria el perill de ser malvista. I aquella casa es convertirà en el lloc de reunió de la comunitat cristiana que naixerà a Filips.

Tres històries interessants per al 8 de març.