Vés al contingut

La història de Tamar és la història d’una dona que defensa els seus drets, per damunt de qualsevol normativa o convenció social, trencant tot patró de comportament assignat a les dones, i sense acceptar haver de quedar-se marginada en un racó per la falta d’ètica i de respecte d’un dels fills de Jacob, Judà. I aquesta dona, que el llibre de Rut esmenta amb entusiasme (Rut 4,12), serà precisament avantpassada del Messies, tal com s’encarrega de destacar l’evangelista Mateu en presentar la genealogia de Jesús (Mateu 1,3).

La història és al capítol 38 del llibre del Gènesi. Judà, un dels dotze fills de Jacob, se’n va a viure en una regió lluny d’on vivien els seus germans. Allà coneix una dona cananea, Xua, s’hi casa, i té tres fills: Er, Onan i Xelà. Quan Er va ser gran, Judà el va casar amb Tamar, però aviat Er va morir. Llavors, seguint l’anomenada “llei del levirat”, que disposava que quan un home casat moria sense fills el seu germà s’havia d’unir a la viuda per donar-li una descendència que constaria com si fos del germà mort, Judà li diu a Onan que s’uneixi a Tamar. Però Onan, cada cop que anava a tenir relacions amb la seva cunyada, com que sabia que aquell fill no seria legalment seu, “deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà”. I “aquest comportament ofenia molt el Senyor, que va fer morir Onan”. Del comportament d’Onan en ve la paraula “onanisme”, que equival a masturbació, si bé el pecat d’Onan, com es veu clarament, no és un pecat sexual, sinó que és un pecat d’incompliment dels deures familiars i d’insolidaritat amb la viuda.

Davant la mort dels seus dos fills grans, Judà s’espanta, i envia Tamar a casa dels seus pares, amb l’excusa que el tercer fill, Xelà, encara és massa petit perquè tingui relacions amb ella, i amb la promesa que quan el noi creixi ja la cridarà. Però el temps passa i Judà, que té por que si Xelà se’n va al llit amb Tamar també mori, no compleix el que havia promès.

I Tamar veu que Judà la deixarà a l’estacada, viuda i sense fills, que era una de les coses pitjors que en aquella època li podien passar a una dona. I decideix actuar. Un dia s’assabenta que Judà passarà per allà prop, perquè ha d’anar a trobar els qui esquilaven els seus ramats. I es treu els vestits de viuda, es cobreix la cara amb un vel, i es posa a la vora del camí com si fos una prostituta. Judà passa per allà, li vénen ganes d’anar amb la dona, i ella li pregunta quant li pagarà. Judà li ofereix un cabrit del ramat, que li donarà quan torni a passar per allà. Tamar li demana que mentrestant, com a penyora, li deixi el bastó i el segell amb el cordó, i Judà els hi dona. Després jeu amb ella, i la deixa embarassada. I Tamar se’n torna a casa, i es vesteix altre cop de viuda.

Poc després, Judà envia un emissari a portar-li el cabrit a la suposada prostituta i a recuperar la penyora, però al poble li diuen que allà no hi hagut mai cap prostituta, de manera que, per por de fer el ridícul, Judà es resigna a perdre el bastó i el segell.

I al cap d’un temps esclata la tragèdia. A Judà li arriba la notícia: “Tamar, la teva nora, s’ha prostituït i a més ha quedat embarassada!”. La reacció de Judà és cruel i fulminant: “Que la treguin a fora i que la cremin!”. I Tamar no reacciona, sinó que espera que se l’enduguin i, de camí, envia a dir a Judà: “L’home a qui pertany tot això és qui m’ha deixat embarassada. Mira de qui són aquest segell, aquest cordó i aquest bastó”. I Judà, avergonyit, ha de reconèixer els fets: “Ella té més raó que jo, perquè jo l’havia de donar per muller al meu fill Xelà”.

I Tamar va tenir bessons, fills del seu sogre, i d’un d’ells, Fares, en descendirà el rei David i, després, Jesús el Messies.

(El nom de Tamar em fa pensar en el d’una convilatana meva, Tamara Carrasco, finalment absolta d’unes acusacions estúpides. Servidor, que, com tothom sap, a diferència d’ella no soc gens independentista, vull aprofitar l’ocasió per felicitar-la i per protestar de la insensatesa rància que fa niu en el món judicial).

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.