Sodomia i onanisme

Ja em disculpareu que posi un títol tan lleig a aquest article. Però és que aquestes dues paraules són dues bones mostres de com la ideologia arriba a marcar el significat dels textos que llegim. En aquest cas, com que aquest canvi de sentit afecta els textos bíblics, i la causa és el centrament sexual de la moral cristiana tradicional, doncs la cosa sap més greu.

Sodomia, com és prou conegut, és una forma pejorativa d’anomenar la pràctica del coit anal i, per extensió, les relacions sexuals entre homes, i ve del relat del comportament i destrucció dels habitants de la ciutat de Sodoma que es troba al llibre del Gènesi 19,1-29. I onanisme, que potser és una paraula menys coneguda, es refereix, també de forma pejorativa, a la masturbació masculina, i prové del comportament i càstig d’Onan que es troba també al Gènesi, a 38,1-10.

Comencem per la història de Sodoma. El relat es troba al capítol 19, però per situar-lo farem bé de llegir primer el capítol 18. Allà hi trobem la bella escena que mostra l’hospitalitat d’Abraham, a l’alzinar de Mambré, amb tres personatges desconeguts, que després es mostraran com el Senyor i dos àngels. Una hospitalitat que és premiada amb la promesa d’un fill per a Sara, la dona d’Abraham. Després, el Senyor manifesta a Abraham que Sodoma i Gomorra són unes ciutats pecadores i dona a entendre que les destruirà. Els dos àngels se’n van cap a Sodoma i el Senyor i Abraham es queden sols, i Abraham comença un fantàstic regateig amb Déu per mirar de salvar les ciutats. A Sodoma hi viu el seu nebot Lot.

Els àngels arriben a Sodoma, i ve la tan coneguda escena. Lot els ofereix allotjament, i immediatament tots els homes de la ciutat es concentren davant la casa de Lot i li reclamen que faci sortir els dos forasters per violar-los. Lot apel·la al deure de l’hospitalitat i els ofereix, a canvi, les seves dues filles verges (i que després sabrem que estaven a punt de casar-se) perquè en facin el que vulguin. Però els àngels fan entrar Lot a la casa i deixen cecs els visitants. Després, diuen a Lot que fugi amb la seva família i arriba el càstig que destrueix la ciutat.

Hem vist que, abans d’aquest episodi, la ciutat ja era considerada malvada. Però en tot cas, l’episodi que exemplifica clarament la seva maldat no és un tema sexual sinó un tema de maltractament dels forasters. Sabem prou que l’homosexualitat a l’Antic Testament és condemnada, però aquí no va d’això. Fins al punt que Lot prefereix oferir-los les seves filles a punt de casar abans de permetre que facin res als seus hostes. Tot plegat fa esgarrifar, però el que certament queda clar és que l’episodi de Sodoma és l’altra cara de l’episodi d’Abraham a Mambré...

Que el pecat de Sodoma és contra l’hospitalitat i no un tema de sexe ho corrobora el llibre de la Saviesa 19,14-15: “Els habitants de Sodoma no havien volgut acollir uns forasters acabats d’arribar... havien acollit amb hostilitat els forasters”. I el profeta Ezequiel (16,49) arriba fins a generalitzar el pecat d’aquesta manera: “La culpa de Sodoma era aquesta: ella i les seves ciutats vivien en l’esplendor, l’abundor d’aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els pobres i indigents”.

I anem ara a la història d’Onan, que es troba a Gènesi 38,1-10. En aquelles èpoques, per protegir les viudes i per mantenir la memòria del difunt, estava establert que, si a una dona se li moria el marit, el germà del marit s’havia de casar amb la viuda (recordem que els homes aleshores podien tenir diverses dones) i donar-li descendència, que constaria com a descendència del germà mort. Onan, que era fill de Judà –un dels dotze fills de Jacob–, quan a la seva cunyada Tamar se li va morir el marit, ell, tal com estava establert, s’hi va casar. Però com que si Tamar quedava embarassada el fill no seria d’Onan sinó del marit mort, Onan no volia donar-li descendència sinó que, cada cop que tenien relacions “deixava caure el semen a terra”. I d’aquí ve que a la masturbació masculina se l’anomeni, més o menys pejorativament, onanisme, que sembla el nom d’una malaltia.

Ja es veu, que la cosa no va per aquí. El pecat d’Onan no era la masturbació, ni res relacionat amb el sexe, sinó que era que no volia complir el seu deure de servei a una viuda i a la memòria del seu marit difunt. I és per això que Déu el castiga.

Certament que és una llàstima que dues escenes que pretenen mostrar que Déu està en contra d’aquells que no compleixen les seves obligacions amb els febles –forasters, viudes, difunts...– hagin passat a convertir-se en exemples de com Déu castiga els que tenen comportaments sexuals considerats “desviats”...