Ua proposo una lectura que ajuda a veure per on va la proposta de Déu per als qui creuen en ell, i que pot ser un bon element per reflexionar en aquest temps de Quaresma. Es tracta de llegir-se, tot sencer, el primer capítol del llibre del profeta Isaïes. Un text dur, però que deixa molt clar què és el que Déu demana als seus fills i filles.
Isaïes va ser un profeta que va viure al segle VIII abans de Jesucrist. Un home que se sent enviat per Déu, en una escena majestuosa que es troba al capítol sisè del llibre, per combatre les injustícies i maldats del poble, i sobretot dels seus governants, per reclamar una conducta d’acord amb el que Déu vol, i, també, per anunciar la salvació de Déu que es concretarà en un infant, l’Emmanuel, que no queda clar a qui es refereix, però que és, en tot cas, una mirada més enllà dels desastres que la infidelitat d’Israel i dels seus governants poden arribar a comportar.
Aquest primer capítol serveix per deixar clar el que Déu no vol, deixar clar també que la benvolença de Déu no s’aconsegueix amb sacrificis ni ofrenes, reclamar un comportament just i una especial atenció als pobres, i dir que la sortida de l’actual situació és un canvi de maneres de fer.
No voldria estalviar-vos la lectura del capítol sencer, que us recomano vivament, però em permeto, en pla espóiler, citar unes frases centrals del text, els versets 13-17, que diuen així:
“No porteu més ofrenes inútils: el fum dels sacrificis, el detesto. No suporto les festes de la lluna nova, ni els aplecs sagrats, ni el repòs del dissabte, perquè barregeu la maldat amb les solemnitats. Els vostres novilunis i celebracions em fan fàstic, són per a mi una càrrega, estic cansat d’aguantar-los. Quan alceu les mans per pregar em tapo els ulls per no veure-us; ni que allargasséssiu les oracions, jo no us escoltaria, perquè teniu les mans plenes de sang.
Renteu-vos, purifiqueu-vos. Traieu de davant meu les vostres accions dolentes, deixeu de fer el mal, apreneu a fer el bé, sigueu justos, detureu l’opressor, defenseu l’orfe,
sosteniu les reclamacions de la viuda”.
I de passada, si us llegiu el capítol sencer, trobareu al començament, al tercer verset, l’origen de la tradició de posar el bou i la mula al pessebre.
