Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Avui, Dimecres de Cendra, comença la Quaresma. Una gran proposta pedagògica, que resulta especialment útil en els nostres temps atabalats.

Però abans d’entrar en el valor d’aquesta proposta pedagògica, deixeu-me comentar la seva cara negativa. I és que la litúrgia de l’Església, que certament en global és una molt bona guia, sovint falla en l’aterratge concret. I aquí en tenim un bon exemple, en la línia del que dèiem aquí mateix fa un parell de setmanes. Les oracions amb què iniciem la missa, sobretot la dels dies de cada dia, durant aquest temps, parlen bàsicament de culpes, penitència, mortificacions corporals, dejunis... coses totes elles que poden ser valuoses, però que certament ni expressen el que és més important de la Quaresma, ni sintonitzen gaire amb l’espiritualitat i la vida cristiana actuals. Una llàstima, perquè podrien ser una bona guia, no només per als que van a missa cada dia, sinó com un punt de referència espiritual per a tots els cristians i cristianes.

Però, un cop dit això, el que voldria ressaltar és el que tots sabem prou: que el sentit bàsic de la Quaresma és el de ser el temps de la preparació de la Pasqua. A la Vetlla Pasqual, encendrem, enmig de la nit, les nostres petites espelmes del ciri pasqual que significa Jesús ressuscitat, i el seguirem vencent la foscor. I després, en la litúrgia baptismal, tornarem a encendre les nostres espelmes del ciri pasqual i, tenint-les a les mans, renovarem les promeses del baptisme, renunciant a tots els camins del mal i afirmant la fe en Jesús, la fe que va ser proclamada damunt nostre quan vam ser batejats. Doncs bé. La Quaresma és un  temps en el qual ens preparem perquè això que farem a la nit de Pasqua sigui veritat: que la llum de les nostres espelmes sigui llum de veritat, i que les paraules de la renovació de les promeses baptismals siguin paraules veritables. I per això, la Quaresma ha de comportar fer alguns passos per fer créixer la veritat de la nostra fe en Jesús i del nostre seguiment del seu Evangeli. I perquè realment ho comporti, no hi ha altre camí que asseure’s a pensar-ho, i a pensar-ho davant Déu. I torno a dir el que deia al principi: en aquests temps atabalats que tots vivim, aturar-se a pensar com portem la vida no serà gens sobrer. I la vida vol dir el tracte amb Déu, la participació eclesial, el tracte amb els que tenim a prop, l’acció social, el consum, l’ús dels diners, l’ús del temps, la manera de veure el país i el món... I després de pensar-ho, és clar, treure’n algunes conseqüències per posar en pràctica durant aquestes setmanes.

Bon camí de Pasqua!