Vés al contingut

Fa anys, molts anys, quan jo en tenia 14 o 15 i estava al Seminari, en una mena de colònies d’estiu que fèiem els seminaristes ens va venir un dia un capellà jove, amb una guitarra, a parlar-nos de música religiosa. El capellà es deia Albert Taulé.

Jo recordo que ens va explicar com s’anava creant música religiosa adequada als nous temps conciliars, i ens va fer escoltar en un disc un cant alemany que es deia Danke, que efectivament sonava molt modern i que més endavant es traduiria al català amb el nom de Gràcies.

Però el que més recordo és que, després, va agafar la guitarra i ens va cantar un cant que havia compost ell i que es deia Pel camí de Jericó. El cant ens va entusiasmar, i el vam cantar molt, en aquells temps. I ara em permetreu que us posi aquí la lletra:

Pel camí de Jericó hi passava un home bo,

ben replè duia el sarró, per fer compres a la vila.

Al bell mig del seu camí, lladregots el van ferir;

ningú no el volgué guarir, sort d’aquell Samaria.

¿Saps qui és el teu germà? És aquell samarità,

i el jueu i el protestant, i el veí del teu davant.

Dins dels homes que tu veus, tant si són com no dels teus,

hi viu Crist com amagat, esperant la teva caritat.

Quan Jesús retornarà, decidit a judicar,

a tots els demanarà si li hem donat ajuda.

“Però Senyor” –llavors direm–, “¿Quan t’hem vist? No ho recordem!”.

“¿No sabíeu que el que heu fet a un germà, a mi m’ho fèieu?”

¿Saps qui és el teu germà? És aquell samarità,

i el jueu i el protestant, i el veí del teu davant.

Dins dels homes que tu veus, tant si són com no dels teus,

hi viu Crist com amagat, esperant la teva caritat.

Aquest cant l’he portat sempre a dintre, i sempre m’ha semblat que tenia una lletra esplèndida, amb una música popular i atractiva. Jo en destacaria, com a frase gairebé profètica, aquesta que diu “tant si són com no dels teus”, i que és una contundent crítica evangèlica a totes les dialèctiques de l’”ells” i “nosaltres”, i a totes les proclames de “primer els de casa”.

Aquest cant, en els primers temps, es cantava a missa. Estava recollit al Cantoral de Missa Dominical amb el número 84, tant en els cantorals de lletra sola com als cantorals amb lletra i música. Després, els responsables del Cantoral van decidir treure’l i el número 84 va quedar buit. I jo voldria fer una proposta: que s’hi torni a posar. Pel camí de Jericó té una forma tant literària com musical poc habitual en els cants litúrgics, però això no treu que sigui un cant adequat, per exemple, com a cant per al moment de la comunió. Un cant que ens ajuda a interioritzar el que ara, en els moments actuals, significa la paràbola del bon samarità i els altres textos evangèlics en què Jesús s’identifica amb els desvalguts de tota mena. És un cant molt cristià, i alhora molt proper a la vida dels creients. O sigui que no és bona cosa tenir-lo desaprofitat com ara el tenim.

Si el recuperem, tant posant-lo al Cantoral de MD com per la iniciativa de les esglésies que vulguin, jo suggeriria fer-hi un parell de canvis. El primer, per actualitzar qui són els nostres germans, jo canviaria la frase “i el jueu i el protestant” per “i és el pobre i l’immigrant”, que es correspon més al que vivim en el moment actual. I el segon, per raons de llenguatge inclusiu, jo canviaria “Dins dels homes que tu veus” per “Dintre la gent que tu veus”. O sigui que la tornada quedaria així:

¿Saps qui és el teu germà? És aquell samarità,

i és el pobre i l’immigrant, i el veí del teu davant.

Dintre la gent que tu veus, tant si són com no dels teus,

hi viu Crist com amagat, esperant la teva caritat.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.