Vés al contingut

Hi ha un fragment de la primera carta de Joan que sempre m’ha semblat extraordinàriament il·luminador per captar bé com ha de ser la vida d’un cristià, és a dir, com ha de ser això que anomenem la moral cristiana. És a 1 Joan 2,3-6 i diu així:

“Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. Però en el qui guarda la seva paraula, l'amor que ve de Déu ha arribat a la plenitud. D'aquesta manera sabem que estem en ell. El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia.”

Conèixer Déu i estar en Déu es verifica en el fet de si guardem els seus manaments o, com diu després, si guardem la seva paraula. Dit d’una altra manera: si actuem d’acord amb els manaments de Déu, o d’acord amb la paraula de Déu. ¿I quins són aquests manaments, i quina és aquesta paraula que ha de ser el criteri de la nostra vida? ¿És potser una llista més o menys llarga de coses que cal fer, o de coses que cal evitar? No ho diu pas el text. Diu una altra cosa, així de simple: el que cal és viure com Jesús vivia. Això és guardar els seus manaments, això és fer cas de la seva paraula.

El concepte que en el text hem traduït per “viure”, de fet, en l’original grec significa literalment “caminar”. O sigui que, literalment, el que se’ns demana és que caminem com Jesús caminava. Però viure com Jesús vivia és una bona traducció, com també ho seria, per exemple, actuar com Jesús actuava.

Aquestes expressions no volen dir, certament, voler copiar el que Jesús feia, perquè és impossible, sinó que del que es tracta és d’impregnar-se dels criteris de Jesús, de les actituds de Jesús, de la mirada de Jesús, de les prioritats de Jesús, de les opcions de Jesús, de la manera de reaccionar de Jesús, dels comportaments de Jesús, i fer que guiïn la nostra vida en les situacions que nosaltres vivim.

Però llavors, direu, ¿com queden les normes del que anomenem la moral cristiana? Certament que és una cosa raonable i bona que al llarg de la història cristiana s’hagin anat formulant pautes per concretar aquesta manera de viure. Però certament, em sembla força obvi que aquesta formulació de pautes s’hauria de revisar molt a fons.

Primer, perquè no es pot pretendre que siguin pautes per sempre, sinó que, necessàriament, si volen ser fidels a Jesús, han de tenir molt ben compte el que la realitat de cada moment ens ensenya sobre el sentit de determinades actuacions, que abans es valoraven d’una manera i ara cal valorar-les d’una altra.

Segon, perquè moltes vegades al llarg de la història s’ha pretès que eren exigències evangèliques coses que eren fruit de les circumstàncies del moment.

Tercer, perquè la formulació d’aquestes pautes i concrecions la fan, sempre, una elit de dirigents eclesials que difícilment són capaços de conèixer gaire a fons la realitat i la vivència del poble cristià, i per tant no tenen les eines necessàries per concretar de manera real aquest viure com Jesús vivia que diu el text.

Quart, perquè la pretensió i l’afany de normativitzar i reglamentar la vida cristana fins a límits més aviat desmesurats –sobretot en determinats camps– és molt contrari a un dels criteris bàsics de Jesús: la confiança en l’Esperit que actua en els creients.

I cinquè, perquè si es miren les concrecions que més es destaquen en la moral cristiana tal com és formulada oficialment, resulta evident que criteris molt bàsics en la vida de Jesús queden clarament oblidats o reduïts a proclames genèriques, mentre que es mantenen inalterades exigències que no tenen cap rellevància en les prioritats de Jesús.

No, no estic dient en absolut que els cristians no tenim cap norma i que podem fer en tota ocasió el que ens vingui de gust. Sinó que estic dient que el que hem de fer és, tant com puguem, viure com Jesús vivia, cosa que és molt seriosa i exigent. I dic també que és raonable i bo oferir pautes, però que aquestes pautes s’han d’elaborar tenint en compte molts elements i procediments que ara no són tinguts en compte, mentre que caldria desprendre’s del llast d’altres elements i procediments que ara tenen un pes molt important però que de fet no sembla que serveixin gaire per concretar autènticament aquest objectiu de viure com Jesús vivia.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.