El missatge de la transfiguració

La setmana passada comentàvem els fets que marquen un tombant en la predicació de Jesús, quan abandona la predicació de multituds i se centra en els seus deixebles per intentar que almenys ells entenguin el seu missatge. I entre aquests fets, el més sorprenent i alhora més carregat de significat és el de la transfiguració. O sigui que avui en parlarem. Seguirem, com la setmana passada, el relat de Lluc, que es troba a Lluc 9,28-36 i que diu així:

Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això [es refereix a l’anunci de la seva passió], Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem.

A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: “Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies”. No sabia què deia.

Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. Llavors va sortir del núvol una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo”.

Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

Jo aquesta escena la tinc molt associada als inicis del MUEC (el Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians), i al Salvador Pié que ens explicava el sentit de la revisió de vida a partir d’aquest relat. I és que, de fet, l’escena de la transfiguració no només ajuda a entendre què és i quin sentit té la revisió de vida, sinó també quin sentit té qualsevol moment d’aturada cristiana davant Déu i davant Jesús, sigui en el nivell que sigui.

L’escena, certament, no podem saber exactament com es va esdevenir ni en què va consistir, però sí que podem veure molt clar què significa. Té lloc, diu el text, uns vuit dies després que Jesús ha anunciat per primer cop explícitament la seva passió als deixebles, cosa que els devia deixar absolutament desconcertats. Té lloc, a més, amb un grup petit, els deixebles més propers, en què seria possible una experiència més fàcil de compartir. I té lloc, sobretot, en un ambient de pregària. Es tractava, doncs, d’intentar entendre, en la pregària, aquella perspectiva tan incomprensible de que Jesús, per la seva fidelitat a Déu com a Messies, hagués de passar pel tràngol que els acaba d’anunciar.

I el primer signe és impactant, totalment contradictori: Jesús es transfigura, es mostra davant els deixebles amb una inequívoca imatge de glòria divina. Fa no res que els ha anunciat que la seva vida acabarà de la manera més tràgica, i ara el veuen ple de glòria. I, per mostrar-ho més clar, resulta que Jesús entra en conversa amb els dos representants principals de la fe d’Israel: Moisès, el donador de la Llei, i Elies, el primer dels profetes. ¿I de què va la conversa? “Parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem”. En definitiva: la passió i la mort de Jesús, la seva “partença”, farà realitat tot el que l’Antic Testament anunciava: el regnat definitiu de Déu, que es començarà realitzar en la persona de Jesús. I atenció: la paraula “partença”, en l’original grec de l’evangeli és “éxodos”, la mateixa paraula utilitzada per referir-se a l’alliberament d’Israel de l’esclavitud del Faraó. L’èxode d’Israel arriba a plenitud en l’èxode de Jesús.

El moment és fantàstic, però els deixebles estan ben fora d’òrbita, vençuts per la son. Fins que obren els ulls i Pere reacciona: cal fer el que sigui perquè aquell moment fantàstic no s’escapi. Allà es vol quedar, fora del món tan complicat i dur. I llavors els arriba el missatge: Déu els confirma que ell està amb Jesús, i els dona una consigna clara: “Escolteu-lo!”. Déu els diu, doncs, que sí, que el camí dolorós que li espera a Jesús és l’entrada a una vida gloriosa, la vida de Déu. I que el que els cal als deixebles per poder seguir-lo cap a aquesta vida és, simplement, escoltar Jesús, fer-li cas. Que s’oblidin dels seus somnis messiànics indolors (allò de Josep Maria de Sagarra: “Volem la glòria de l’eixida estant!”), i segueixin l’estil de vida que Jesús els mostra amb la seva paraula i amb la seva actuació.

I ja està. Aquí s’acaba tot. Amb dues conclusions. La primera, que la muntanya i les seves visions reconfortants són, sens dubte, molt importants, les necessitem, les hem de buscar. Ens mostren cap on anem, cap on va tot. I la segona, que, tanmateix, on cal ser, on cal tornar sempre, és a la pura i dura realitat. “Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol”. I sol continuarà, fins al final. I nosaltres, si volem, amb ell.