Metanoeîte kaì pisteúete en tô euanguelío

Aquest títol estrany, que he posat més que res per cridar l’atenció, és la transcripció en caràcters llatins de la frase grega que sintetitza la predicació de Jesús i que es troba a l’inici de l’evangeli de Marc, a 1,15. Una frase que es tradueix habitualment com “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli”, o “Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”. Per situar el context, copio aquí el paràgraf sencer: “Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu. Deia: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”.

Avui el que m’agradaria fer en aquest article és mirar d’entendre millor què vol dir aquesta frase, perquè entendre’n els matisos segur que ajuda a entendre més les actituds bàsiques que Jesús volia transmetre a la gent que l’escoltava.

Comencem per la primera paraula: Metanoeîte, traduïda habitualment per “convertiu-vos” o també per “penediu-vos”. El verb metanoéo està format pel prefix meta, que indica canvi, i el verb noéo, que vol dir comprendre, entendre. O sigui que podríem traduir metanoéo com “canviar la manera d’entendre”. ¿D’entendre què? El verb no duu cap complement, o sigui que té sentit absolut i vol dir “canviar la manera d’entendre tota la realitat”. La frase resulta una mica sofisticada, però si ho volem dir d’una manera més planera, crec que la millor traducció d’aquest verb seria “canviar la manera de veure les coses”.

Les tres paraules següents no ofereixen cap problema: kaì és la conjunció “i”, pisteúete vol dir “creieu”, i en vol dir “en”.

I anem a les dues paraules finals: tô euanguelío. La traducció més directa és “l’evangeli”, una paraula incorporada ja al nostre llenguatge per indicar el missatge de Jesús. Però, ¿d’on ve la paraula? La traducció que vol ser més fidel al seu sentit anterior a l’ús cristià la tradueix com “bona nova”, o “bona notícia”. I és que la paraula està formada pel prefix eu, que vol dir bo, noble, valuós, i pel substantiu anguelía que vol dir notícia, anunci, missatge. O sigui que bona nova o bona notícia seria una traducció correcta, sens dubte. Però, almenys a mi, aquesta traducció em fa la sensació que queda com fluixa. Jo crec que, en la nostra manera habitual de parlar, diríem, més aviat, “gran notícia”, o potser, com tradueix la Bíblia de Montserrat, “missatge joiós”. I aquesta gran notícia, aquest missatge joiós, és, com diu l’evangelista mateix quan introdueix la frase, la gran notícia de Déu, el missatge joiós de Déu. La gran notícia i el missatge joiós que Jesús es considera portador de part de Déu.

En resum, que, vist tot plegat, jo diria que la síntesi de la predicació de Jesús que Marc ens ofereix la podríem traduir així: “Canvieu de manera de veure les coses i creieu en la gran notícia que Déu vol donar-vos”. O també: “Canvieu de manera de veure les coses i creieu en el missatge joiós que Déu vol donar-vos”.

I així crec que s’entén millor. Jesús ve a proposar un canvi de manera de veure les coses. Davant la manera d’entendre Déu tant per part del judaisme com per part del paganisme, davant la manera d’entendre el que cal fer per acostar-se a Déu, davant la manera d’entendre les relacions amb els altres, i davant la manera d’entendre el món, Jesús proposa una cosa nova, un plantejament diferent, i diu que, qui vulgui viure d’una manera realment valuosa, s’apunti a aquesta nova manera de veure que Déu manifesta a través d’ell.

¿I quina és aquesta nova manera, que ell anomena gran notícia, missatge joiós? Potser la podríem resumir dient que el que Déu propugna és una vida humana en què tothom pugui sentir-se realitzat personalment i col·lectivament, una vida humana alliberada d’opressions i constrenyiments humans o divins, i de fatalitats de tot tipus suposadament inevitables. Una vida humana, en definitiva, alimentada per l’amor, ara i més enllà de la mort. I això és el que Jesús va voler mostrar a través de tota la seva existència. Perquè en definitiva, la gran notícia, el missatge joiós de Déu, és Jesús mateix.