La veu del meu estimat!
Mireu com ve,
trescant per les muntanyes,
saltant pels turons.
El meu estimat és com una gasela,
com un cérvol jove.
Mireu-lo! És darrere la tanca,
aguaitant per la finestra,
espiant per les gelosies.
El meu estimat parla i em diu:
“Aixeca’t, amiga meva,
bonica meva, i vine!
Mira, l’hivern ja ha passat,
la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat.
Les flors despunten a la terra,
ja arriba el temps d’esbrotar,
se sent la tórtora pels nostres camps.
Despunta el fruit verd de la figuera,
les vinyes florides escampen perfum.
Aixeca’t, amiga meva,
bonica meva, i vine!
Coloma meva, en les escletxes de la roca,
en els amagatalls dels espadats,
fes-me veure la teva cara,
fes-me sentir la teva veu,
perquè la teva veu és suau,
i la teva cara, bonica”.
El meu estimat és tot meu,
i jo soc tota seva,
ell que pastura el ramat entre els lliris.
Càntic dels Càntics 2,8-14.16
