Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La setmana passada feia referència en aquesta pàgina al que va significar l’aparició del cristianisme enmig de l’imperi romà, amb el seu nou sistema de valors que xocava frontalment amb les maneres d’entendre i de viure la vida que la civilització pagana tenia profundament arrelades. Valors com la igualtat entre tots els éssers humans o la compassió envers els pobres estaven en total contradicció amb el que es vivia i es pensava en aquella societat. I aquesta va ser una causa fonamental de les persecucions que patir el cristianisme en els seus primers segles d’existència.

Doncs bé, per facilitar l’acostament a tota aquesta qüestió, m’ha semblat útil recomanar avui un llibre que fa entendre molt bé el que va significar aquest xoc de valors. I que no ho explica mitjançant un estudi sistemàtic, sinó mitjançant unes cartes entre un pagà i un cristià, escrites amb un estil narratiu molt agradable de llegir, i amb un permanent punt de suspens.

La contraportada del llibre ens diu que durant unes excavacions arqueològiques a la ciutat de Pèrgam, a la costa de l’Àsia Menor, o sigui a l’actual Turquia, es van descobrir unes cartes que podien datar-se de finals del segle primer després de Crist. En elles, el noble romà Antipes intercanvia amb Lluc, l’autor del tercer evangeli, els respectius punts de vista sobre el món i la societat en què viuen.

La lectura d’aquestes cartes, continua la contraportada, són, per al lector actual, un magnífic mitjà per anar-nos introduint en la mentalitat d’un ciutadà romà, ferm defensor dels valors de la seva cultura i del paper de Roma en el govern del món, i veure el procés pel qual un home així va poder percebre, passant pel refús, la perplexitat, la curiositat i l’atracció, el que significava la novetat de les formes de vida de la tercera generació de seguidors d’un tal Jesús de Natzaret.

Les cartes són, certament, una ficció. Però magníficament documentada i, a més, amb un final impactant. I a sobre, el llibre porta uns apèndixs en què l’autor explica quines de les coses que surten a les cartes són indubtablement històriques, quines seria versemblant que haguessin passat, i quines són simplement ficció. 

El títol del llibre és Las cartas perdidas de Pérgamo, està publicat per Ediciones Sígueme, té 200 pàgines i el seu autor és el professor d’estudis sobre el Nou Testament Bruce W. Longenecker. Val a dir que a la primera edició en castellà que se’n va fer, l’any 2004, el títol del llibre era més curt: Las cartas de Pérgamo, i aquest és el que em vaig llegir jo, per recomanació del Joaquim Gomis. Però després, el 2007, en van fer una nova edició amb el títol que he dit abans, que és més fidel al títol original: The Lost Letters of Pergamum. Però en tot cas, el llibre és el mateix.

Llegiu-lo, que estic segur que us agradarà.