Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La insuficient formació cristiana dels cristians

 

Fa quinze dies parlava en aquesta pàgina de la igniorància religiosa dels polítics i els responsables públics. I deia que, en el fons, molts d’ells tenien la idea que el cristianisme és allò que havien conegut de petits, i no havien tingut mai l’interès de conèixer-ne res més. Més o menys com si la literatura fos només allò que van estudiar al col·legi, i, com la literatura, qualsevol altre camp de coneixement.

Doncs ara podríem fer-nos una pregunta. I és la de si no hi ha molts critians que pateixen una mica la mateixa malaltia. No tan exageradament, és clar, perquè el sol fet de mantenir la vinculació eclesial ja va aportant constants actualitzacions de la fe, però, sens dubte, de manera ben insuficient. I ens ho podem preguntar també nosaltres, que se suposa que som gent bàsicament culta i amb interès per les coses.

En un món on el coneixement avança tant, la formació de cada cristià i cada cristiana ha d’avançar al mateix ritme. Si no, la seva fe no estarà a l’alçada del que s’esdevé en els altres camps de la seva vida, i per tant, inevitablement s’anirà esllanguint.

Jo diria que aquesta formació ha de ser bàsicament a dos nivells:

Un, el que podríem anomenar coneixement intel·lectual, que abasta camps molt diversos: la manera com entenem les afirmacions de la fe, la comprensió adequada dels textos de la bíblia, el discerniment ben fonamentat dels plantejaments morals... Tot això s’ha de treballar, i buscar eines que hi ajudin. Ens cal entendre al màxim possible tot allò que des de la fe se’ns proposa, per no viure una fe que no sap què pensar de les coses que no li quadren i que no sap què dir quan és interpel·lada pels amics no creients.

I dos, el que anomenaríem el coneixement espiritual. És a dir, els mitjans que ens poden enriquir l’ànima i fer més propera i profunda la vivència de la fe i la vivència de Déu. I aquí hi entraria trobar-li el gust a l’eucaristia (cosa que pot comportar una operació de recerca per trobar-ne una que ens funcioni), trobar també el gust de la lectura de l’evangeli, aprofundir en el sentit que els salms poden tenir en la nostra vida, assegurar espais de pregària adequats a les nostres possibilitats, aprendre a mirar la nostra vida i la vida del món i a descobrir-hi la presència de Déu...

De fet, del que es tracta és d’estar convençut que la fe que vivim mereix ser viscuda al màxim d’intensament possible, i a partir d’aquí buscar com podem donar-li tota la solidesa. Val la pena, sens dubte.