Vés al contingut

Aquest dijous 12 d’abril, a les 7 de la tarda, a Sant Pau del Camp, es presenta una nova revista, que porta per títol “Galilea.153” i per subtítol “Litúrgia, pastoral, vida cristiana”. És una revista adreçada principalment a laics i laiques, i centrada sobretot en la litúrgia, que ja té el seu mèrit, donada l’escassa bona fama que la litúrgia té en aquests moments.

La revista l’edita el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (el CPL) i, ves qui ho havia de dir, les principals promotores són dones: la directora Maria Àngels Termes, i Mercè Solé, Quiteria Guirao, Maria Guarch... Amb la col·laboració d’altres dones com Maria del Mar Albajar, abadessa de les benetes de Montserrat, o Maria Dolores Aleixandre, que escriu un deliciós article a la darrera pàgina del primer número. També hi ha homes, és clar, però destaquen les dones, i això és tot un signe.

La revista, que tindrà sis números l’any, surt en doble edició, catalana i castellana, perquè el CPL té arrels a tot Espanya i a Amèrica Llatina, i vol ser tant un bon ajut per a tots aquells que participen en la preparació de les celebracions litúrgiques, com, més encara, un espai per conèixer, aprofundir i assaborir les riqueses que ofereixen a tots els creients les celebracions cristianes, aquest espai central de trobada de la comunitat amb Jesús i amb els germans i germanes, i d’empenta per a ser llum i vida enmig del món, com bé assenyala l’exòtic títol que els responsables l’hi han posat: si mireu l’editorial del primer número, aquí, trobareu el perquè. La revista, en efecte, vol ajudar a viure la litúrgia, i a fer-ho en relació amb tots els altres aspectes de la vida cristiana, i amb totes les altres crides que el món ens fa.

Un bon liturgista, Xabier Basurko, en un article que s’ha de publicar properament en una altra revista del CPL, diu que “en l’actual pontificat, tan fecund en tants aspectes, el tema de la litúrgia sembla ser el parent pobre de la família”. I, lamentablement, és cert. No s’ha recuperat l’empenta renovadora del Concili Vaticà II en aquest camp tan important, i tenim prou motius per lamentar que les nostres celebracions no tinguin el to que haurien de tenir. Però això no és motiu per considerar que aquest punt de referència tan fonamental per a la vida cristiana estigui ja periclitat.

A mi em fa molt feliç que aquesta iniciativa s’hagi posat en marxa, perquè és un magnífic senyal de vitalitat cristiana, i desitjo que doni molt bon fruit. I si voleu més informació, no us talleu i adreceu-vos a matermes@cpl.es, que us informarà de tot el que calgui.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.