“Epíclesi” és una paraula grega que significa invocació, i que s’utilitza sobretot per parlar dels moments en què s’invoca l’Esperit Sant en la pregària eucarística. Són dos, aquests moments.
El primer, abans de la consagració, en què es demana a Déu que enviï el seu Esperit perquè el pa i el vi que hem posat damunt l’altar esdevinguin per a nosaltres el cos i la sang de Jesucrist.
I el segon, després de la consagració, en què el que demanem és que l’Esperit vingui sobre nosaltres i ens uneixi formant un sol cos, formant la comunitat de Jesucrist.
Doncs bé. Jo fa temps que havia pensat que aquí hi faltava una tercera epíclesi, una tercera invocació a l’Esperit. I ara he anat veient que no sóc l’únic a pensar-ho. Resulta que diversos teòlegs també ho han dit i escrit. D’entre ells, voldria destacar el nom de Víctor Codina, en el seu magnífic llibre Sueños de un viejo teólogo.
¿I què demanaríem en aquesta tercera invocació a l’Esperit? Doncs seria per demanar que l’Esperit davalli sobre tots els homes i dones de la terra, perquè faci que la humanitat camini pel camí de la vida nova que Jesús ha viscut i mostrat, i perquè transformi no només la humanitat sinó tota la creació en el Regne de la justícia i de la pau.
Quan, en els inicis de l’Església, es van anar construint els textos de la celebració de l’Eucaristia, l’horitzó d’aquells primers cristians no era capaç de tenir una visió universal de la crida de Déu al món sencer, incloent-hi també tots aquells que no coneixien Jesús. Per als primers cristians, l’Esperit era qui feia que aquell pa que partien i aquella copa de vi que es passaven fos per a ells la presència viva de Jesús mort i ressuscitat, i era alhora el qui feia que ells visquessin units com a comunitat de Jesús.
Però ara nosaltres podem mirar més enllà. Ara nosaltres podem entendre que la celebració de l’Eucaristia no és només presència de Jesús i do de l’Esperit per als creients, sinó que ho és, també, per als qui no comparteixen la fe. És presència de Jesús per al món.
Ara, amb la manera com entenem i vivim la fe, introduir aquesta tercera epíclesi a la pregària eucarística ens ajudaria a fer més visible aquesta universalitat de la fe cristiana.
Aquest diumenge que ve acabem el temps de Pasqua amb la celebració de la Pentecosta. Que l’Esperit fecundi tota l’Església i fecundi tota la humanitat!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.