Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Pare nostre, que esteu en el cel. Aquí, el centre de tot, i de tota la pregària sencera, és la paraula “Pare”. Expressa el desig, la voluntat, la capacitat, d’adreçar-nos a algú que no som nosaltres mateixos, que ens fa sortir de nosaltres, i que, alhora, se’ns fa present i viu en el més íntim de nosaltres. Algú a qui podem adreçar-nos amb la confiança “del nen petit a la falda de la mare”. És el Déu que Jesucrist ens ha mostrat, el Déu Pare i Mare. Aquest Déu Pare i Mare és “nostre”, és en ell mateix una invitació a mirar-lo no només a ell, sinó també al nostre voltant: a ell no s’hi pot arribar com si fos alguna cosa meva privada! I aquest Déu és al cel, és a dir, que no el podem veure ni el podem tocar, però que té una vida i una plenitud que supera tot el que el nostre cor pot desitjar.

Sigui santificat el vostre nom. Per a nosaltres, occidentals racionalistes i que no sabem aixecar gaire la mirada de terra, aquesta és certament una petició difícil. Però és molt important fer-la, dir-la de cor. Aquí demanem, desitgem, que Déu mateix, la seva bondat, el seu amor, la seva vida en plenitud, sigui reconeguda, estimada, anhelada per tots els homes i dones de la terra. I que tots els homes i dones visquem enganxats a Déu com la millor cosa que tenim i podem tenir en la nostra vida.   

Vingui a nosaltres el vostre Regne. Aquest era el projecte de Jesús, el projecte al qual ell va dedicar la seva vida i pel qual va morir: que el Regne de Déu es faci realitat en les nostres vides i en el nostre món. Un  Regne que per a Jesús, podríem dir, té tres nivells: l’acció, és a dir, el fer present per a tothom una vida alliberada i guiada per l’amor; l’anunci, és a dir, el fer que cada cop més persones creguin en aquest estil de viure; i la vivència de Déu, és a dir, el creure i cercar l’Esperit de Déu com a força que guia aquest projecte. En aquesta petició demanem que Déu empenyi tot això.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. La voluntat de Déu és el seu projecte d’amor. Aquest projecte d’amor es realitza plenament en la seva vida eterna, que és el cel. El que demanem aquí és que, igual  com creienm que en el cel es realitza en plenitud el projecte d’amor de Déu, també es realitzi ara aquí a la terra.

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d’avui. El projecte de Jesús, el projecte de Déu que Jesús proclama, no és gens un projecte abstracte. Ell, de fet, es va passar la vida curant malalts. Per això, aquí ens convida a demanar allò més bàsic per a la vida: el menjar quotidià, i totes aquelles altres coses quotidianes que necessitem. Però no només cadascú per a ell. Al començament hem dit “Pare nostre”, i aquesta petició del pa s’ha de dir sota aquesta perspectiva: “Doneu-nos a tots, Pare nostre, el pa de cada dia”. I de passada, ens conjurem a contribuir-hi.

I perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors. Sí, som pecadors. Pecadors de poca volada, segurament, però pecadors. I no està gens malament recordar-nos-ho amb freqüència. I per això demanem perdó, i confiem que Déu ens dona sempre la mà. I a continuació, tenim l’audàcia de dir que nosaltres també ho fem. Està bé, tenir aquesta audàcia. Perquè, si som capaços de pensar el que estem dient, i de pensar que ho estem dient a Déu, segur que ens sentirem empesos fortament a practicar-ho.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació. La temptació és només una: no anar pel camí del Regne. I més encara: anar en sentit contrari. A Jesús el diable el va temptar amb tres esquers: la idolatria del benestar, la idolatria de l’èxit i el prestigi, i la idolatria del poder. I a nosaltres també ens tempta amnb aquests mateixos esquers, en diferents nivells i intensitats. I li hem de demanar a Déu de no caure-hi.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal. En català, en aquesta última pertició hi tenim un problema. El text evangèlic original diu: “deslliureu-nos del mal”. I totes les llengües ho tradueixen així: “líbranos del mal”, “délivre-nous du mal”, “liberaci dal male”. És el Mal en gran, el sistema d’aquest món que ens enganxa per tot arreu, aquest sistema que destrossa les vides i impedeix que l’amor i el bé puguin guiar els camins de les persones. El Mal és l’enemic del Regne, l’anti-Regne. Dir “qualsevol mal”, en canvi, ens fa pensar més aviat en els petits mals de cada dia, dels quals, evidentment, també podem demanar de ser-ne deslliurats, però sense oblidar que la petició bàsica és aquesta: Pare nostre, deslliureu-nos del Mal!