Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dues peticions adreçades a dos grups concrets de persones, una als bisbes i responsables diocesans, i l’altra als capellans i diaques, especialment els que van signar els manifestos de setembre de 2017 i novembre de 2018. Adverteixo d’entrada, però, que no són peticions referides a la situació politica, sinó a la situació eclesial.

Les peticions sorgeixen de l’experiència reiterada de la progressiva situació de col·lapse que estem vivint als nostres bisbats davant la manca de capellans, una situació que he pogut tocar de prop al meu poble en aquestes darreres setmanes. No m’allargaré comentant les conseqüències que això té en la vida dels capellans mateixos, i en la vida del poble cristià, perquè em sembla que tots ho sabem prou, o com a mínim ens ho podem imaginar sense gaire esforç. Em limitaré a fer, com he dit, dues peticions, a veure si a algú li semblen útils de cara a aquest 2019 que estem començant.

La primera petició d’adreça als bisbes i responsables pastorals diocesans. Crec que els cristians i cristianes de Catalunya ens mereixeríem que els responsables dels nostres bisbats s’asseguessin a parlar sobre com afrontar la situació actual. Ni que fos només per fer un document conjunt on digués que, efectivament, la situació és molt difícil i que no tenen gens clar per on tirar. Però dir alguna cosa, no quedar-se en aquest silenci que sona a desistiment i abandó. Recordo que fa ja un cert temps, parlant d’aquest tema amb un prohom de la nostra Església, ell em deia que li feia la sensació que els bisbes pensen que, mentre siguin bisbes en actiu, podran anar trampejant la situació, i que quan es retirin els qui vinguin darrere ja entomaran el problema. No sé si aquest sentiment correspon o no a la realitat, però aquesta sensació d’inacció i d’inhibició crec que fa un mal considerable a tota l’Església. O sigui que demanaria, per favor, als responsables de l’Església, que siguin fidels a la tasca que tenen encomanada i afrontin aquest problema tan determinant.

I la segona petició s’adreça als capellans i diaques, especialment als signants dels manifestos sobre la situació política catalana. Amics, jo us demanaria que, de la mateixa manera i amb la mateixa llibertat amb què heu manifestat les vostres opinions sobre la situació política, ho féssiu també sobre un tema que us afecta de molt més a prop, i sobre el qual teniu una responsabilitat molt més gran. Jo us demano que us atureu a reflexionar i a fer propostes sobre el tema de la manca de capellans a Catalunya, sobre l’ofec de les comunitats perquè, en l’actual sistema organitzatiu catòlic, sense capellans no és possible fer res, sobre la manca de celebració d’Eucaristia dominical a tantes comunitats, sobre les mancances greus en l’atenció a les persones, sobre la liquidació d’iniciatives evangelitzadores, sobre la manca de presència cristiana en la societat... Us ho demano a vosaltres perquè la vostra veu, en aquest tema, és molt important, i si voleu podeu parlar amb llibertat, i podeu dir coses a fer que vagin més enllà d’administrar la decadència actual, i proposar canvis potser radicals en la manera de plantejar, per exemple, les candidatures al ministeri presbiteral, o en la manera de tenir-ho tot piramidalment organitzat entorn dels capellans.

Bon any 2019 a tothom!