A finals de maig, la revista Galilea.153, que publica el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona i que porta per subtítol “Litúrgia, pastoral, vida cristiana” va convocar una reunió telemàtica del seu consell assessor per respondre a una pregunta: “¿Quines reflexions ens suscita la situació de confinament que estem vivint a causa del coronavirus?”. Dels resultats d’aquesta reunió se’n parlarà en un número proper de la publicació.
A mi, aquesta iniciativa de Galilea.153 m’ha fet pensar que això mateix caldria fer ara als diversos nivells eclesials. Aquests mesos han passat moltes coses i entre tots hem mirat de respondre als desafiaments que anàvem rebent. I s’han produït actuacions per part dels cristians a nivell litúrgic i de pregària, a nivell de vida comunitària, a nivell d’acció social. I segur que hem après una pila de coses, i segur també que ens han vingut al cap una pila de qüestionaments. I seria una llàstima que el nostre principal objectiu, com a cristians individuals i com a Església, ara fos, simplement, tornar a la normalitat d’abans, o a la rutina d’abans, sense voler treure cap profit del que hem viscut.
Per això, crec que la primera cosa que hauríem de fer, cadascú de nosaltres, és aturar-nos a pensar sobre tot això, per veure quines preguntes ens fem, quines respostes hem pogut elaborar, quines iniciatives hem promogut, quins dubtes mantenim oberts, quins camps d’actuació hauríem de potenciar. I, juntament amb això, caldria també que poséssim en comú tot això que hem pensat.
A mi se m’acuden especialment dos nivells de posta en comú. El primer, a nivell diocesà. Crec que seria una bona cosa que les properes reunions del consell presbiteral i el consell pastoral de cada diòcesi –o fins i tot una reunió conjunta dels dos consells– es dediquessin a compartir el que cadascú ha pensat, i el que ha recollit del pensament d’altres, sobre les preguntes del paràgraf anterior o sobre altres de semblants.
I el segon nivell seria més específic, referit a la vida litúrgica i de pregària, que ha estat sens dubte l’element més impactant del confinament des del punt de vista de la visibilitat eclesial. Per a això, crec que estaria molt bé que el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona s’animés a fer una convocatòria, en el nivell que semblés oportú, per parlar d’aquests temes i fer-ne públics els resultats.
Seria una llàstima que no aprofitéssim aquestes oportunitats que les desgràcies també ens ofereixen.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.