Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Així ho expressa el salm 90/91: “Déu t’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales”. I així el salm 130/131: “Em mantinc en una pau tranquil·la, com un nen a la falda de la mare”.

I és que els salms són una mina, una font inesgotable per dir la vivència creient. Tant per adreçar-nos a Déu, com per escoltar i entendre més qui és ell, com per dir com vivim nosaltres la seva presència. Aquests dos versets que he citat, amb imatges tretes el primer del comportament dels animals i el segon de les relacions humanes, ens ajuden a formular un sentiment i una experiència de les més valuoses de la fe: la de cercar refugi en Déu, la de viure en pau perquè sabem que ell hi és i no ens abandona mai, ni en els moments més difícils i dolorosos.

Fa ja força anys, quan jo era jove, sentíem a dir, i dèiem, que no ens havíem de prendre Déu com un refugi. En aquell moment dir això tenia sentit, perquè el que es volia era combatre la idea que, davant les coses que estaven malament, el que calia fer era resignar-se, buscar el consol de Déu i esperar la vida eterna. Era la idea de la religió com a opi del poble, tan blasmada per Marx. I, enfront d’això, es volia presentar la fe cristiana com una manera de viure al món tot al contrari d’aquesta resignació desmobilitzadora. Però ara, que aquesta manera d’entendre i viure la fe ja està majoritàriament superada –almenys en teoria–, bo serà tornar a pensar què pot significar per a nosaltres buscar refugi en Déu.

El Déu de Jesús, el Déu de l’evangeli, és el Déu de la misericòrdia, el Déu de la bondat, el Déu que està a favor dels pobres, el Déu que està en contra dels qui fan mal als altres o simplement es desentenen d’ells. I aquest Déu demana als qui hi creuen que siguin també així. Per això, el Déu de Jesús és tot el contrari d’un Déu desmobilitzador: és un Déu que empeny a treballar per un món diferent, a lluitar contra la injustícia i contra tota mena d’idolatries, a cercar la bona entesa, a actuar amb esperit de servei, a mirar de portar pau i felicitat als qui tenim al voltant, a ser fidels a les tasques que ens correspon de fer a la vida, i a continuar endavant en els moments de cansament. Ell ens sosté en aquest camí tal com va sostenir Jesús en el seu camí.

I si aquest plantejament de la vida es fa a vegades difícil i feixuc, o si porta a la incomprensió o a la persecució o fins i tot a la mort, ell és sempre allà al costat, sostenint el creient amb la seva força, ajudant-lo a viure ben a fons el valor de tot allò que fa i assegurant-li, també, la promesa de la seva vida per sempre.

Però Déu no és només tot això. Perquè la nostra vida té racons i fa giragonses que no es poden incloure en aquesta descripció que acabem de fer. A la nostra vida hi ha moments o èpoques de desolació que poden provenir de causes molt diverses: des de la mort d’una persona estimada a un trencament amorós o familiar, passant per una situació d’enfonsament econòmic o una malaltia dura i dolorosa. O, també, quan un plantejament de vida en la línia que abans hem descrit, es troba davant d’una paret infranquejable que et fa sentir profundament fracassat. O, també, quan un no sap com desfer-se d’una mala tendència en els seus costums o en el seu caràcter. O qualsevol altra situació en aquesta mateixa línia, que sens dubte cadascú de nosaltres podem identificar.

Doncs bé, aquí és on hi entra de ple el Déu Pare i Mare que se’ns ofereix per ser el nostre refugi. Davant aquesta mena de situacions, i més enllà de mirar de buscar-hi camins de sortida, no hem de tenir por d’anar a cercar Déu i posar-nos a les seves mans, amb tota confiança, segurs que ell ens abrigarà amb les seves plomes i ens protegirà sota les seves ales, i podrem buscar la pau com un nen a la falda de la mare. La misericòrdia i la bondat de Déu és, també, això. L’amor de Déu als pobres és també això. I bé farem d’aprofitar-ho.