Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dimecres de la setmana que ve, dia 14, celebrarem els cinquanta anys de la revista “Missa Dominical”. Serà amb un acte obert a tothom, que tindrà lloc a la sala d’actes del Seminari de Barcelona (Diputació, 231), de les 9,30 a les 13,30, i en ell hi intervindran els arquebisbes Joan Josep Omella de Barcelona i Joan Enric Vives d’Urgell, i Josep M. Romaguera, Xavier Aymerich, Josep Lligadas, Anna-Bel Carbonell, Joan Torra i Laura Mor.

La revista “Missa Dominical” és un tipus de publicació que, com a mínim a nivell de format, resulta força insòlita: és una revista feta a base de fulls solts, sense cosir ni grapar. Però no és només insòlita a nivell de format. És una revista que tota ella són materials pràctics, en general per a la missa però també per a altres usos litúrgics i pastorals. Fins i tot els dos o tres fulls que sembla que no hagin de servir per a cap cosa en concret, són fulls de formació que acaben tenint també utilitat pràctica.

I el seu origen també és peculiar: és una revista nascuda de la base-base. Concretament, d’una colla de seminaristes de Barcelona que l’any 1968, quan la reforma litúrgica del Concili Vaticà II feia ben poc que havia començat a caminar, preparaven, per a les parròquies on anaven els dissabtes i diumenges, materials per ajudar a entendre i viure millor les moltes novetats que la litúrgia renovada aportava. I heus ací que la gent del Centre de Pastoral Litúrgica, que feia deu anys que s’havia fundat, i concretament el Joaquim Gomis, van tenir coneixement d’aquells materials i van pensar que seria una bona idea convertir-los en una publicació que es pogués distribuir a totes les parròquies que ho volguessin. I així, el primer diumenge d’Advent de 1968, totes les parròquies que van voler-ho van poder fer servir aquella nova publicació, que contenia monicions per situar la celebració i les lectures, un formulari per a la pregària dels fidels, un projecte d’homilia, suggeriments per als cants, i algunes explicacions sobre alguns dels nous textos litúrgics. La revista era en català, però les parts d’ús directe eren en català i en castellà, donat que a Catalunya es diuen misses en totes dues llengües.

La publicació va tenir un èxit notable a tot Catalunya i en altres terres de parla catalana. I aviat es va pensar que la cosa podia estendre’s més enllà. De manera que, el 1971, es va iniciar l’edició castellana, pensada per a la resta d’Espanya i per a Amèrica Llatina. I així continua, fins al dia d’avui.

Jo destacaria sobretot cinc coses, del que aquesta revista ha significat i ha mirat d’oferir:

La primera, la recerca d’unes celebracions molt arrelades en l’Evangeli i en la vida de la comunitat eclesial. I és que sense una vivència de fe, de seguiment de Jesús, i d’esperit de comunitat, poc sentit tindrà la celebració litúrgica.

La segona, la recerca d’unes celebracions molt arrelades en la vida de les persones i la vida del món. Valorant i fent present, per tant, el que la gent viu, i valorant igualment tot allò que contribueixi a fer que el món esdevingui un lloc de dignitat i de justícia per a tothom.

La tercera, l’estimació i la valoració de la litúrgia com una cosa valuosa i fonamental per al camí cristià. És a dir, creure que quan cada diumenge ens trobem per compartir la Paraula i l’Eucaristia, allò que fem és respondre a la convocatòria de Jesús per unir-nos a ell i refermar-nos en el nostre camí de creients. I, perquè creiem això, mirar de fer-ho tan bé com sigui possible.

La quarta, la potenciació de la intervenció dels laics i laiques en els diversos ministeris de la celebració. Realment, el canvi que va representar el Concili en aquest aspecte va ser notabilíssim. I des de la revista hem mirat de potenciar aquesta intervenció i diversificació de ministeris, amb les ajudes i suggeriments pertinents.

I la cinquena, mirar de crear un llenguatge que respongui a les nostres formes d’expressió, de manera que allò que celebrem pugui arribar a tots els participants sense barreres innecessàries. Perquè és cert que el llenguatge litúrgic és un llenguatge massa llunyà, d’èpoques pretèrites. I per això, des de “Missa Dominical” hem mirat d’utilitzar, en els materials que s’ofereixen, un llenguatge que connecti més fàcilment amb la nostra realitat tant espiritual com social.

Resulta molt gratificant, poder celebrar els cinquanta anys d’una publicació així.