Vés al contingut

Quan es parla de dones santes, sembla que es consideri que la cosa més esperable i desitjable és que siguin verges, dèiem la setmana passada. Doncs afegim-hi que sembla igualment esperable i desitjable que siguin obedients, és a dir, submises. I si no ho són, se les presenta com si ho fossin.

L’exemple, al poble de Bartrès, a prop de Lourdes, un lloc on va anar a parar als 13 anys la Bernadeta, la noia de les aparicions de la Mare de Déu.

La seva família s’havia quedat en la misèria, i els pares van decidir enviar la filla a fer de minyona a casa de la dida que havia tingut de petita, quan la seva mare es va quedar sense llet per causa d’un accident domèstic, i que vivia en aquell poble. Així, van pensar, “tindrem una boca menys per alimentar”. A Bartrès la noia ha de fer de tot: portar els ramats a pasturar, encarregar-se dels fills de la casa, fer la neteja… El que més greu li sap és que no la deixin anar al catecisme per preparar-se per a la primera comunió. La mestressa diu que no cal, que ja li ensenyarà ella el catecisme. Però no hi ha manera: la Benardeta no sap francès (ella parla occità, en la variant gascona), i el catecisme està en francès, i la mestressa no té gens de paciència, i la tracta de tonta. Fins que, al cap de quatre mesos de ser allà, la noia decideix fugar-se. Un matí demana als amos que la deixin anar a Lourdes a veure la família. Li diuen que sí, però que a la nit estigui de tornada. Però no tornarà aquella nit. Tornarà al cap d’uns dies per dir-los que s’ha acabat, que prefereix compartir la misèria familiar. I tres setmanes després, l’11 de febrer de 1858, començaran les aparicions…

Doncs bé. A la paret de l’església de Bartrès hi ha una làpida que commemora la peregrinació que hi van fer l’any 1934 les minyones catòliques de França per venerar la Bernadeta, en record del fet que va ser allà, en aquell poble, on ella va fer també de minyona. I en aquella peregrinació, diu la làpida, les minyones li van demanar que els infongui les virtuts que ella va exercitar en la seva feina a Bartrès, i que eren, segons s’indica, la pietat, l’obediència i el treball. Home, doncs pietat sí, treball segurament que també, però obediència, doncs no gaire, o més aviat gens. Fugar-se no sembla una actitud gaire obedient…

Realment, els estereotips que ha anar forjant la tradició catòlica necessitarien una profundíssima revisió.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.