La setmana passada vaig ser a Lourdes. Lourdes és un lloc que m’agrada molt anar-hi, tal com ja he explicat diverses vegades. I aquest cop em va agradar més, perquè encara no érem de ple en temporada alta i s’hi estava més tranquil.
El segon dia de ser-hi vaig anar a sopar a una de les múltiples cafeteries-restaurant que hi ha pels volts del santuari, i vaig veure que en una banda de l’establiment hi havia un grup de deu o dotze persones, homes i dones, ja granadets, tots obesos, que parlaven en francès i que cridaven i reien molt.
Vaig pensar: Mira que contents que estan aquests! Però després, fixant-m’hi més, vaig veure que tots duien penjada una tarja identificadora que deia: “Jean (o el nom que fos), alcoolique”. I a sota: “Jésus Sauveur, guéris-nous de l’alcool!” (Jesús Salvador, guareix-nos de l’alcohol).
Em va imporessionar. Jo no sé què serà de les vides d’aquella colla de gent, ni si aconseguiran deixar la beguda. Però en tot cas, veient-los allà, vaig identificar en ells el Lourdes que jo estimo.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.