Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït


Amb aquestes ratlles intentaré respondre preguntes que molts m’heu fet aquestes setmanes. Aquí Uganda estem bé en relació amb el virus. Hi han hagut uns 100 casos en tot el país (de 40 milions d’habitants), i de moment cap mort. Això ha estat gràcies a una reacció ràpida del govern fa setmanes, amb mesures dràstiques. Han tancat fronteres del tot i per tots els mitjans. Deixen entrar camioners provinents d’altres països (crec que majoritàriament de Kènia) amb aliments i productes necessaris, però fan la prova a tots els camioners. De fet, dels 100 casos n’hi ha força de camioners. Quan en troben un, prenen totes les mesures possibles perquè el virus no s’escampi.

Això significa que fa setmanes que vivim una mena de confinament. Jo evito sortir del monestir (el recinte és molt gran perquè hi ha molts camps i els diferents projectes del monestir). La raó és sobretot de seguretat. Sé que a alguns llocs han relacionat els blancs amb els portadors del virus, i a Etiòpia per exemple han tirat pedres a ciutadans americans. Per què? Bé, pot ser una barreja de superstició, de por... i a vegades també de falta de formació. He sortit només per anar a recollir els diners dels donatius per la campanya de l’escola, però m’han portat amb cotxe i acompanyat per un monjo africà. No he notat res de dolent, però penso que no s’han de córrer riscos innecessaris.

El tancament de fronteres implica que em van cancel·lar el vol de tornada per final de maig. Estic en contacte amb l’ambaixada que, en coordinació amb la Unió Europea, ens informa amb eficiència de possibles solucions.

Una de les mesures del govern és que no hi poden haver més de 5 persones reunides. Per això, fem les pregàries i els àpats en 8 llocs diferents de la casa. A mi aquestes setmanes m’ha tocat una balconada amb força insectes voladors, sobretot a l’hora de Matines i de Completes (o sigui, quan és fosc). Però al mateix temps té una vista fenomenal (la foto que us poso) amb aquests dos mangos majestuosos sota dels quals a vegades algun monjo s’hi asseu per parlar o per meditar. Des d’aquesta balconada veiem sortir el sol, fer-se de nit, llamps i trons... tot el que vulgueu. Cada dia les Matines comencen que encara és de nit, i ho enllacem amb les Laudes i després la Missa, que acaba amb el sol ja força amunt.